és agredolç perquè l'amor així ho ha volgut

Un relat de: Emma_

Aquest és el somriure que destil·lava avui.
El vent movia el cabell acabat d'assecar no amb masses ganes però si amb molta resignació a primera hora del matí.... per variar el diumenge m'havia ofert una nit sense gaires ganes d'aclucar l'ull; perquè nosè què tenen els diumenges que a la nit no em deixen dormir, em poso frenètica, histèrica, i no dormo.... sé que és de manual de psicoanalista, però la meva vida en termes integrals és de psicoanalista.....

Bé, el cabell es movia, havia intentat esmerar-me en que semblés un dia com qualsevol altre, fer la cara de sempre, però unes ulleres liles sota els ulls delataven de forma massa evident que no havia dormit, era evident i punt.

M'he aixecat del llit sabent que avui seria una puta merda de día, perquè tot el puto món feia pont i jo no, perquè necessitava dormir i no sortir en tot el dia del llit, perquè em feia ràbia ser tan resignada, de fer el que tocava encara que em repiquessin els cullons. AGRE.

D'altra banda, un petó de la sister, el somriure dels companys al matí, la trucada d'algú especial al migdia, un dinar de bromes, anècdotes i pallassades, paraules que han omplert la meva tarda de joia, d'amistat elevada a l'infinit, un cafè merescut a la vora d'una estufa, mirades que no calen paraules per entendre'ns, llàgrimes eixutes abans de brollar per les galtes; paraules i més paraules de personetes que m'estimen, que m'importen i em fan sentir important. DOLÇ

Por, por d'alçar el cap d'allà on és ara, por de demanar el que vull, por de cridar a l'univers que a vegades em sento tan petita i miserable davant de tot. AGRE

Somriures que del no res m'estallen, felicitat que de sota les pedres m'arrossega dia si i dia també; llum que il·lumina la meva mirada, que la fa transparent i sincera, accessible i honesta; amor que em fa bategar per tot i per no res, sentiments que vius em fan desviure pels qui ja ho saben. DOLÇ

Llàgrimes que vessen avui per això i ahir per allò i demà pel que vindrà, però que mullen el coixí, que acompanyen la dutxa, que enrogeixen les galtes, els ulls i les mans; mans que fredes acaricien tot el que és visible i el que és invisible, mans que toquen més enllà del que tinc. Somnis esberlats, il·lusions partides, paraules boniques que esgarrapen el meu ésser. AGRE

Escalfor que em reconforta, paraules que m'encoratgen, camins que somio, que vull, que els lluito.... portes que obro, il·lusions que em creo, reptes que em tenen a espectativa, gent que em fa saber que son allà, cors que bateguen en fase amb el meu....
DOLÇ

Com sempre, com una santa i puta cabra, deixant anar el què hi ha sense embut i sense vergonya

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer