al meu diari... petites pàgines de la meva vida....

..... petites pàgines .....

Ara m'absento, no t'escric, m'enyores? Jo a vegades a tu si. No t'obro, guardes fantasmes, no et puc rellegir, em dol, et vull continuar escrivint, però em sento ridícula arrancant pàgines, tot l'anterior em remou, et queden poques pàgines, guardes poemes, imatges enganxades, llàgrimes ja seques, em guardes en el fons a mi.... i tanmateix em fas por sé que un dia t'hauré de rellegir, m'espanto sola de fer-ho.... tinc ganes d'omplir les pàgines que et queden, però un abisme ens separa des de l'ultima data d'agost 2005..... petites pàgines de diari digueu-me perquè, digueu-me si a cas em faig por jo.... digueu-me perquè!

Guardes amb acurada cal·ligrafia l'Emma adolescent, has fet 3 anys fa poc recordo quan com i qui te'm va regalar i fins i tot ho vaig trobar d'allò que diríem cutre. Et vaig agafar confiança aviat, aconseguia desfogar-me tan fàcilment amb tu, ara he descobert, que només escrivia quan alguna cosa no anava bé...... mentiria si digués que sempre m'havia agradat escriure, vaja.... no ho havia testat, ara m'agrada i la vida que tinc m'ajuda, no necessito fantasies per inspirar-me, m'autoabasteixo que dirien, sóc autòtrofa....petites pàgines de diari digueu-me perquè vaig parar en sec, us tinc tant apreci com respecte, cada vegada que us he recomençat a llegir he caigut fruit de la nostalgia, era tan i tan l'Emma d'abans diferent a la d'ara? Digueu-me petites pàgines vosaltres que sabeu qui sóc més que jo mateixa...

Volia ser feliç i sempre pensava en futur, ara sóc al futur i tinc tot el que desitjava tenir i ara dic: I ara què?

Desitjava els 18, tenia set de 18 anys, ara els visc, simplement continuo sent jo, res m'ha canviat.... anhelava créixer, petites pàgines de diari, digueu-me perquè sempre tinc set de més?

Desitjava estudiar el que estudio i després de suar dur per arribar-hi, veig que tan sols havia fet l'escalfament del que seria una dura carrera.... m'encanta, però la mateixa cosa m'atrau m'espanta sempre de forma directament proporcional.... petites pàgines de diari, digueu-me perquè sempre tinc tanta por?

Plorava, sí és cert, plorava més que ara i m'amagava sempre amb el cap sota el coixí.... tens amb tu una època gruixuda de preocupacions i nervis, d'espera de que alguna personeta important recuperés la salut que tan li faltava, de que tornés al seu equilibri.... he de dir-te que la salut va tornar relativament, però l'equilibri mai més ha tornat a regnar en ella.... petites pàgines de diari, vosaltres que sempre heu eixut tantes llàgrimes....

Vivia amb certa i relativa tranquil·litat, no calia que fes més de 4 passes per arribar a casa de qui més m'entenia, moltes vegades, però amb poques paraules, deixava constància d'algú que em va tractar a cos de reina poc però valuós temps, sortia més, bevia més..... petites pàgines de diari digueu-me perquè tots ens hem d'allunyar, perdre, desenamorar, ferir, perquè tot marxa, res s'atura?

Petites pàgines de diari digueu-me perquè sempre per què? Tu que em coneixes tan bé i saps que les llàgrimes podríem no trigar a aparèixer sense esforç, diguem si això és anhel, nostàlgia, malenconia o tan sols por de tirar endavant......és això fer-se gran?

Ara dormo poc, visc amb bastanta intensitat, el temps em vola, estudio més, llegeixo menys, escric més, estimo amb més amor a tots els que m'han acompanyat aquest temps i encara estan amb mi, tinc dosis limitades de juerga, les gaudeixo més, m'he tornat més cauta, conservo el meu impuls però el canalitzo més, segueixo sent transparent tenaç i tossuda però he après a que moderar-me estaria millor, penso més i ploro menys, intento ser especial per a mi mateixa i m'abstinc d'opinions externes, bec més aigua cava i martini i menys vodka i bacardi, tinc més vicis, i sento menys papallones a l'estomac, fins i tot m'he pres un anys sabàtic de papalloneig, ara fa uns mesos l'estic revivint és més autèntic, suau, permanet, intens, pur, efervescent i durador alhora, ja no escric poemes d'amor, em limito a la prosa realista, vaig cansar-me de regalar-me de vendre'm per no res, somric sempre, m'agrada pensar que si somric estaré de millor humor, discuteixo menys, però quan ho faig continuo actuant malament i fereixo sense voler... petites pàgines de diari, vosaltres, les de color verd, les de sempre, digueu-me un perquè, vosaltres que em coneixeu, és així i això la vida?

Visc del blanc i negre dels somnis, m'alimento sovint de l'aire de la il·lusió que porta sempre amb ella els mateixos protagonistes.....no era dolent somniar veritat petites pàgines?.... vosaltres que em guardeu tots i cadascun dels somnis...

Volia l'estabilitat però m'he adonat que això no va amb mi, que no sóc feliç si no en tinc una de cap o somnio desperta o si més no que necessito hiperactivitat....
La por, el desig, l'amor, la vida, res em deixa indiferent, al contrari ho visc fins i tot massa, o mai és massa petites pàgines de la meva vida? Volia controlar-ho tot, volar sota un cel amb revolts previsibles, m'he adonat que no és així que sempre hi ha sorpreses amagades a cada revolt, fins i tot quan l'horitzó és clar i nítid

Petites pàgines he sortit ja de l'ou, o en sortiré aviat? Vosaltres que m'heu si més no aguantat de tot, la ràbia d'arrencar fulls, d'esmicolar-los i tirar-los paperera avall, digueu-me si ja puc sortir a buscar la felicitat la pau i l'amor sense por de mi, digueu-me qui sóc petites pàgines, em necessito primer a mi abans que tota la resta, sense mi no puc buscar ni trobar ni donar

Petites pàgines digueu-me que no estic com una regadora, us enyoro, us obriré aviat, ho sé, reprendré el viatge....