Allò

Somriures que fan brillar els ulls, que arruguen els llavis subtilment, però a la vegada amb complicitat. Mirades que penetren més enllà de la nineta, que parlen sense paraules, que miren sense veure-hi. Gestos ambigus que desxifrats fan esgarrifar el cor, tremolar la mà i il·luminen la cara.
Paraules buides de significat, que volen dir tantes coses quan s’ajunten, converses que al començament no saps què vas a dir i quan les acabes tens aquella sensació de no saber què has acabat dient finalment.....
Ho podria dir de moltes altres maneres, però arribaria a la mateixa conclusió: l’amor és indescriptible, però tanmateix hi ha tantes coses que el deixen de manifest...
Un sospir, em calmo, no vull ennuvolar el meu cervell ni de nou tampoc les meves paraules.
Por, por de somriure, por de mirar, por de gesticular, por de parlar, por de transmetre, de ser transparent, de ser honesta amb el que sento, por de tot i por de res. Por d’haver-ho d’enfrontar si sóc corresposta, por d’haver-ho de pair sola si no ho sóc, por de ser incompresa, por d’equivocar-me.... simplement por.
Il·lusió que es barreja amb temors, esperança que sempre preveu fracàs, pensaments que emmascaren la veritat ..... cares que confonen, paraules que encoratgen, mirades que et deixen estupefacte i sense reacció possible. Es congela el cervell, ja no penso.
Tot i res, ho vull tot però no vull arriscar res. Vull donar-ho tot, però no vull perdre res! Vull gaudir de tot però no arrepentir-me de res.
Contradicció, dies de fred que passo suant, dies feliços que acabo renegant....
Espero, però tanmateix ho vull ara, vull que la flama s’encengui ara i perduri fins l’eternitat, però d’altra banda vull que si no ha de néixer res, que això que sento mori ja.
Ningú vol morir en l’intent, però per encertar cal arriscar. L’amor és un esport d’aventura, qui no es mulla el cul, no aconsegueix allò que vol.....
Desenamorant-me cada dia un xic més de la vida.... segueixo creient en l’amor, en la il·lusió, en allò que em fa brillar sense motiu..... l’amor, sí allò....allò perquè és llunyà, perquè és passat, perquè no el toco, només el somio, imagino, projecto i invento..... una altra vegada, en definitiva: allò.