SoLituD

Ets al carrer, és ple de gent.
Obres els ulls, no hi ha ningú.

Busques una mirada que no hi és.
Busques un somriure inexistent.

Mires davant, mires darrere,
Mires pertot, i no veus res.

Parelles passen, atrafegades,
Dones amb nens, per ells no hi ets.

Ningú no et veu, tothom t'ignora,
Viuen al seu món.

El teu és desert, només hi ets tu,
Sola, malgrat la multitud.

Sola, amb dues llàgrimes,
Com a úniques companyes.

De cop, la vida, la teva vida,
Ha desaparegut.