Sóc aquí, però tu...on ets?

Sóc aquí però tu...on ets?

Cartes buides escrites sota la meva rascada pell,
ets tu suplicant-me que t'abraci?
o soc jo matant-me per que no ho fas?
Digues alguna cosa,
Perque el no saber em mata,
digues t'estimo encara que no sigui veritat
digues que m'odies...
només digues alguna cosa...

Aquest mati, quan te vist amb aquell somriure a la cara,
me sentit egoista pensant que era per mi...
ho era?
O eren només imaginacions meves?

Ho fas intencionadament?
Que penses quan dic que t'estimo?
Que penses quan et miro...hipnotitzat?
Em mata el no saber...

Quantes vegades dec haver escrit el teu nom a la sorra...
i quantes vegades tu l'has borrat?
Quantes vegades he intentat seguir les teves petjades...
i quantes vegades te m'has escapat...

Encara me'n recordo quan només eres una nena,
Quan t'imaginaves que el dolor era una nina...
Amb la que es podia jugar
Te'n recordes?
Te'n recordes quan jo al teu costat et deia...
"juga amb ell sempre com si fos avui, i mai ploraràs"?
No em degueres entendre...

No em sents cridar a l'altra habitació?
No sents com m'ofego?
No sents com crema la meva anima dintre meu?
No sents com crida...!!!!
Deixa-ho estar...segueix jugant...

Quantes vegades dec haver escrit el teu nom a la sorra...
i quantes vegades tu l'has borrat?
Quantes vegades he intentat seguir les teves petjades...
i quantes vegades te m'has escapat...

Potser les senyals no son evidents?
Potser...

Mira'm, semblo idiota...
Tancat entre aquestes parets,
Cridant, ofegant-me
I tu a l'altra habitació...