Cercador
Sóc aquella nena
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Sóc aquella nena que arqueja les celles en una situació compromesa i que els ulls se li fan més grans i quasi li ocupen el rostre sencer.
Sóc aquella nena que enllaça paraules fent caminets en un jardí amb lletres i amb colors mai triats a l'atzar.
Sóc aquella nena que un dia se li desperta la consciència de la mort -veritat ineludible, també per a tu, nena- mentre juga al carrer i salta a la corda com un ocellet de primavera matiner.
Sóc aquella nena que s'asseu a les escales que menen a un terrat, respira alè de teulades i escolta xerrameques de gats trapassers. Observa, empassa, escriu, llegeix.
Sóc aquella nena mare de nens, de tots aquells nens que volen nenes de mares per mil raons màgiques, innocentment ingènues, boges i poètiques.
Sóc aquella nena embadalida que fa un suma: la de la bellesa de la vida mentre l'aprèn no a comptar, sinó a copsar.
Sóc aquella nena que veig al mirall: la que riu, la que plora, la que s'entristeix, la que s'enfada, la que somriu, sigui hivern, sigui estiu.
Sóc aquella nena que quan plou surt a saludar els caragols i juga a esquitxar saltant pels bassiols.
Sóc aquella nena que enjogassa el vent amb els rínxols i que tanca els ulls perquè el sol l'acaroni.
Sí, ho sóc. Sóc aquella nena. La dels estampats de quadres, de ratlles, de flors; la dels contes, dels mocadors, de les pinces d'estendre la roba, de cabassos i cistells...i de les pors. Sóc aquella nena forta i delicada, barreja de bruixa i fada, que tinc un fil per anar cosint somnis en un davantal humil.
Sóc la Mena, la Mena que es fa i no es desfà (no vol).
Sóc aquella nena que enllaça paraules fent caminets en un jardí amb lletres i amb colors mai triats a l'atzar.
Sóc aquella nena que un dia se li desperta la consciència de la mort -veritat ineludible, també per a tu, nena- mentre juga al carrer i salta a la corda com un ocellet de primavera matiner.
Sóc aquella nena que s'asseu a les escales que menen a un terrat, respira alè de teulades i escolta xerrameques de gats trapassers. Observa, empassa, escriu, llegeix.
Sóc aquella nena mare de nens, de tots aquells nens que volen nenes de mares per mil raons màgiques, innocentment ingènues, boges i poètiques.
Sóc aquella nena embadalida que fa un suma: la de la bellesa de la vida mentre l'aprèn no a comptar, sinó a copsar.
Sóc aquella nena que veig al mirall: la que riu, la que plora, la que s'entristeix, la que s'enfada, la que somriu, sigui hivern, sigui estiu.
Sóc aquella nena que quan plou surt a saludar els caragols i juga a esquitxar saltant pels bassiols.
Sóc aquella nena que enjogassa el vent amb els rínxols i que tanca els ulls perquè el sol l'acaroni.
Sí, ho sóc. Sóc aquella nena. La dels estampats de quadres, de ratlles, de flors; la dels contes, dels mocadors, de les pinces d'estendre la roba, de cabassos i cistells...i de les pors. Sóc aquella nena forta i delicada, barreja de bruixa i fada, que tinc un fil per anar cosint somnis en un davantal humil.
Sóc la Mena, la Mena que es fa i no es desfà (no vol).
Comentaris
-
Somniar... en sap tothom?[Ofensiu]Gemma Matas Gustems | 16-05-2012 | Valoració: 10
Seria bonic que tots tinguéssim un fil per poder seguir cosint els somnis a un davantal humil.
Que diferent seria la vida si enlloc d’anar darrera de fets que parteixen de l’ambició, de l’enveja, dels pocs escrúpols, de l’infinit materialisme que provoca tanta crueltat al món, fóssim capaços de saber anar “amb davantal” de tant en tant i no volent lluir sempre “amb el vestit de gala” posat.
Un relat certament interessant el teu.
Gemma
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436674 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com