Silenci

Ja fa hores que és fosc i és ara, a les dues hores i onze minuts de la matinada, quan t'adones que la ciutat dorm. Només sents les tecles de l'ordinador quan escrius que ja fa hores que és fosc i que és ara, a les dues hores i onze minuts de la matinada i que t'adones que la ciutat dorm. Durant el dia no pares esment en el so de les tecles ocultat sota el sorolls asíncrons de la vida del barri.

En canvi, ara el silenci del carrer sembla que entra a casa teva, com hi entra el so del camió de les escombraries, i només deixa que les tecles de l'ordinador i el lleu moviment del parquet en caminar-hi li facin la competència. No sents cotxes, ni gent parlant o cridant, ni els cops de les obres que semblen haver envaït el teu carrer durant el dia. I tanmateix no tothom dorm.

Per això et sembla mentida que una ciutat gran (sobretot si la comparem amb una de petita) pugui restar silenciosa. Clar que normalment estàs dormint quan això passa. Aquest deu ser el truc.

Aprofites per pensar en tot el que ha sigut nou per a tu en aquesta ciutat. T'ha redescobert l'amor pel sushi, t'ha ensenyat a apreciar la cuina al wok, t'ha refermat la idea que ja n'hi ha prou de pizzes del Telepizza perquè hi ha pizzes molt més bones. T'ha fet tastar altres tipus de kebap, t'ha donat a provar menjar àrab i t'ha fet apreciar la cuina grega. I, amb l'ajut incansable de la cuina austríaca (que també se'n pot trobar), t'has adonat inconscientment que més enllà de la península ibèrica no es menja tan malament com acostumen a dir els que només en surten, si surten, per veure quatre monuments i menjar al McDonald's; que tot i no aparèixer a la guia Michelin fa que apareguin michelins a qui hi menja sovint (hi, hi, hi, sents dins el teu cap). És més, aquí es menja bé. Potser diferent és la paraula que busques per descriure-ho. (Tot i que dubtes que això també es pugui aplicar a Anglaterra on creus que realment tenen un problema. El tenen educadament, que per això són anglesos, però el tenen).

De beure-hi també hi has begut. Per exemple cerveses. Zipfer, Puntigamer, Murauer, o la preferida Ottakringer que fan a Viena mateix, al setzè districte. L'Schwechater del poble del costat no l'has provat (encara) i l'Stiegl no t'agrada. I encara hi han moltes altres cerveses que no has tastat o que ara no recordes. D'altra banda tenen molt de vi que et fa por tastar, tot i que diuen que és bo perquè es veu que hi tenen molta tradició. Potser per això Viena es diu com es diu, essent Wien anagrama de Wein. I no cal oblidar que aquí també hi pots beure Coca Cola. Et preguntes per què no es troba Fanta Llimona a Viena i en canvi sí a Graz, però potser no són hores de donar-hi voltes.

Voltes! Per fi has pujat al que sempre havies anomenat la nòria del Tercer Hombre, un sintagma nominal on els dos substantius són incorrectes en català. I ara, tot i que et fa gràcia pensar que pots dir que has pujat en un sintagma nominal on els dos substantius són incorrectes en català (com qui diu que ha menjat en un pronom feble o disparat contra un verb intransitiu), t'agrada més dir-ne Riesen Rad. Perquè, tot i la manca d'evidències, corre el rumor que l'idioma oficial a Viena és l'alemany. Penses que realment ho és ara que fa hores que és fosc i gairebé tothom dorm.

Parlar de l'idioma és com un peix. És espinós, encara que no parlis del català. El problema és que caminant pel carrer hi ha dies que costa sentir alemany. Però hi ha gent que el parla, sovint en versió vienès. Sempre i quan no et trobis algú de qualsevol altre lloc d'Àustria i et parli amb la seva variant. Perquè de Johanns, Josefs i dialectes n'hi han a totes les Häuser. O també podria ser que parli amb la variant de l'alemany típic de Bòsnia, Sèrbia, Cròacia, Polònia, Turquia o Catalunya, entre d'altres. L'equivalent més nostrat, penses, és l'anglès de Santa Coloma de Gramanet. De Can Zam. Moltes vegades hi has pensat anant en metro, en el bus o a peu mateix.

També has viatjat per la ciutat en tramvia. Això només ho havies fet de petit en el Tramvia Blau, un cop que vas anar al Tibidabo, i ho vas considerar la primera atracció del dia. Aquí només el primer dia ho vas considerar una atracció. Per sort per als teus peus la relació no ha canviat a repulsió, sinó a una cordial neutralitat amb dret a frec.

I això és important perquè aquest és un país neutre. Més o menys, perquè bé que tenen tropes a Afganistan. Però és neutre respecte als Estats Units, França, Gran Bretanya i la desapareguda URSS, que no és poca cosa. I, per arrodonir-ho, és la seu de l'OPEP, on hi trobem Aràbia Saudita, Veneçuela, Iraq i Iran, per dir-ne quatre membres a l'atzar dels tretze que la formen. I si cal córrer, Suïssa està a poc més de tres hores en tren de Viena i amb una mica de sort aquell dia et sorprèn visitant Innsbruck. Mentre escrius la frase anterior t'adones que potser t'ho fa escriure la foscor de la nit, que és com una mala puta; sobretot si vols dormir i no pots.

I per què no dir-ho? Et fa il·lusió constatar que ara escrius més que mai. És més, ho has escrit en l'oració anterior a aquesta i ho tornaràs a escriure en la posterior. I ho fas perquè t'agrada l'expressió "més que mai". I amb això t'adones que ja no escrius sobre Viena i decideixes anar a dormir i deixar d'escr