Sil3nzi...

IRRACIONAAAL!!!

Si et plau no parlis...
I si no em plau volo a les fosques, dins un escrit que no té cap sentit.
Sil3nzi em cridava la mare quan plorava per una joguina:
-Filla la vida es molt dura, guarda't les llàgrimes per un altre temps...
Tinc gana, deia la nena, quan el got d'aigua i el plat de llenties s'evaïa als seus ulls...
Res no té sentit, res no val, res no es pronuncia, no facis cas d'un desconegut, la rabia et pot dur a l'extrem més estret que has pogut conèixer...
Deixa de jugar, em deien, un i un altre cop, l'un darrere la'ltre, tots seguits, perque parés de jugar amb la pilota, fins que jo, inconscient i encuriosit pel resplandor d'un vidre, en trencava 7 de cop amb 3 cops de pilota...
Sil3nzi cridaven les veïnes, com al veure que les seves finestres estaven tencades, s'enfonsaven a la més gran de les INDIFERÈNCIES!
Que boig que està el món, m'aturo a pensar, res no té sentit...tothom corre pel món sense seny, poques persones queden amb una mica de cap...Espatlles humides, cors molls, sabates xopes... LA GOTA CAU SOBRE ELS MEUS ULLS...ES DISPERSA...I..ADMIRO...EL SÓ DEL...



Sil3nzi...