Si no se sent, no se sent

Un relat de: Tanganika
-No t'hi pots forçar, va com va.

Es resignava, en Sergi? Hi afegí:

-No em sento estimat.

La Nèlida volia sentir papallones de neguit ...o ni que fossin de mig o d'un quart de neguit, caram. I endebades. No apareixien ni en els besos ni en el tacte ni en el pensament quan era amb ell o l'home li venia al cap. Amb tot, continuaven la relació de no feia ni massa ni poc, en els formats real i virtual (on ella es feia dir Bèlida).

De fet, el seu nom de debò era Gèlida. Se l'havia canviat legalment quan deixà de treballar a la fàbrica d'ultracongelació de marisc del Mar Minvàltic, propietat del seu marit, aprofitant que a ell si l'inflava la gamba (gens llagostinera) embolicant-se amb una tal Dina de baixos pudents i lliscosos com una sardina passada (així la va àcidament definir per treure bilis i no estar mai més de filis amb l'ex, a qui, evidentment, va fer abonar uns bons dinerons per l'ultratge, que, poca broma, ella era una orgullosa nombre 1, resultat suma de la data de naixement, 10 de gener de 1970).

Aviat aviat aviadet se'ls va patejar que si viatjant, que si roba, que si roba que si viatjant.

Els darrers 20 euros l'exGèlida-Nèlida-Bèlida es va invertir en una alternativaoferta a 'Gurulandshop', una botigueta coquetona d'aires entre vintage pseudobohèmia i basar de nyigui-nyogui pseudoorientaloide. Va adquirir un penjoll dels àngels banyat en plata fora de llei (més barata) mirant de no mirar-se el prohibitiu penjoll d'or dels arcàngels. Segons la dependenta (qui cobrava un irrisori sou en funció de les vendes), aquella joia de bijuteria li permetria comunicar-se via ràpidocòsmica amb l'amor de la seva vida sense error ni contraindicacions. Els sers alats de llum se n'encuidarien. Només calia fregar bé la boleta que contenia l'essència màgica amb els capcirons de dos dits que no tinguessin cap durícia esparveradora dels esperits ajudaires, requisit indispensable, ja que actuaven únicament amb l'estímul de pells tendres com les faves quan no tenen el cosit negre que indica que són adultes.

Mercès i glòries a l'efecte de l'eina la Nèlida va conèixer, via xarxa social de pantalleta, a en Sergi Serra, amo d'un serralleria que...feia figa. Un quasi-arruïnat?! Què fallava, a l'univers procurador? Ella volia vaques grasses! A la irritació que l'incendiava se li va imposar, però, un sobtat xiuxiueig, una mena de murmuri que la va fer estremir quasi orgàsmicament.

"Paaaaciènciaaaa"

Es tractava de veus del més enllà, serenes i aconsellaires. Després, la d'en Sergi:

-Estic muntant un nou negoci, Nèlida. Una 'serrelleria', opció de perruqueria especialitzada només per als cabells que tapen el front. Gran assortiment de tallats, d'estils, bons preus òptims per a la classe burgesa. Qualsevol persona que tingui la part superior de la cara exagerada la podrà dissimular; o si vol camuflar un Tercer Ull que no convé mostrar; o si un púber vol tapar part de l'acné que l'enlletgeix; o qui, posseïdor de cabells arrissats, desitgi una mena de visera nuvolosa xaiosa flonja,...No ho trobes espectaculaaar?

El propi Sergi n'era exemple. Un front prominent. I el perfecte model de nombre 6 de tipus d'individus de l'eneagrama -un tema que havia trobat interessat i que explorà-, va explicar-li.

-El meu cap, quan calbegi més, serà com el d'una bombeta malparida. Un alt directiu d'un equip de tennis popularíssim és el súmmum d'aquest nombre.

Ella de seguida va saber qui volia dir. Va fer una rialleta, però no l'importava prou aquella bestiesa.

-La seva vessant fosca ha estat descoberta recentment, sortosament. Estafador, lladre. Carallot. No passis ànsia, donaaaa, jo no sóc així. Sinó t'ho diria.

Havia estat sincer. Tot seguit va apropar-li els morritos per iniciar el ritual del sexe. La dona no hi va oposar resistència ni s'hi va entregar amb devoció. Ni el celibat d'aquells dos anys d'ençà del divorci aquell cop tampoc no ajudaven per excitar-la com era de menester. Hauria caducat el poder del penjoll? Li retornarien 15 dels 20 euros si els queixava? ...anava dispersant-se mentre l'home maldava per desobstaculitzar un 'no' d'ella que no, no hi havia res a fer. Va claudicar.

-No t'hi pots obligar, va com va.

Ella, emprenyada, va arrencar-se el joiell angelicós i el va llençar per la finestra del cotxe (un 4x3=15 de la marca Peuhacot), fent-lo esdevenir un projectil que va col·lisionar contra un ull d'una dona trista, la Trícia, que pasturava la llumeneta de la seva vida, la seva mascota primat, un mico vestit amb leggings cenyits que li sostenien els collons desllanegats. L'animal va collir aquella cadena amb la boleta com un inesperat regal i amb un somrís d'il·lusió se'l va posar sota la roba amb una associació simiesco-mental: "els tinc fotuts, però ara en disposo d'un de recanvi".

La Nèlida de seguida va acusar en Sergi i com que no volia problemes va abandonar l'escenari cavil·lant on i com trobar algú amb fortuna elidint suggeriments esotèrics, etèris i imbecilosagrats. Treia fum fins i tot per les ungles pintades color porpra de Santa Lídia.

La passejadora ferida plorava per l'impacte, l'ull se li anava vellutant i cap poeta de l'afectació del quotidià-sorpresa-al-carrer ho filmava (denunciable). Plorava, no obstant, també per l'alegria que experimentava el seu adorable Tycle (li havia escurçat el nom de 'Testicle', per no crear mala amaror amb els veïns, que eren de Jehovà i Jehové) i que admetia ser pronunciat 'tícle' o 'tàikal'.

Hagués sabut, l'exGèlida-Nèlida-Bèlida, que el que ella havia comprat per a bé seu sí que funcionava (per als altres)! Dos mesos més tard, la Trícia i en Sergi anaven a viure junts. La Trícia, amargada de treballar en una 'agrebotiga' rònega i rígida, s'atreví a reformar-la sense el consentiment de la seva tia-quarta nonagenària que manava (que es fotés, i si s'enrabiava bon sot i karma nou) en una agrobotiga ben especial amb en Tycle d'encarregat, amable i afable, que obsequiava la clientela amb caramels d'aigua de la purificadora del Carme i de Quina Sant Fliplente (uns i altres 'col·locaires'). Un èxit colossal, productes de l'ecoterra i el bioplaneta, gent fent cua en una cua amb els cistells curulls per passar per caixa. Els leggings del mico tibaven més d'emoció i el tercer collonet postís ja no era fred, sinó ufff, de clímax (coses seves).



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

140 Relats

159 Comentaris

65338 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
(Al terrat de la meva infantesa amb un llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats', que Nova Casa Editorial va demanar-me de publicar, abril 2015. I jo nodreixo de sol i llum -i ombres- aquest 'fill') :)

Poder escriure aquests relats m'allibera i m'enriola, junt o separat, depèn.

La pregunta és: no és ja tot prou complicat, com per, a sobre, haver-hi el món de l'amor i el sexe, que van força del bracet?
O són els temps que corren (veloçment, per cert)?

Afegeixo tres fragments del conte 'El camp de blat de moro' de C.Pavese (dins 'Fira d'agost i altres contes'), tingui o no a veure amb tot el que he posat més amunt. Simplement, perquè diu tant, perquè ho diu tot.

'Allò que em diu el camp de blat de moro en els breus moments en què goso contemplar-lo és el que diu qui s'ha fet esperar i sense ell no es podia fer res'.

'Entre nosaltres no calen paraules. Les paraules van ser dites fa molts anys'.

'Entenc que tinc davant meu una certesa, com si hagués tocat el fons d'un llac que m'esperava, eternament igual. L'única diferència és que aleshores gosava fer gestos bruscos, m'endinsava pel camp llançant un crit als turons familiars que em semblava que m'esperessin. Aleshores era un nen, i tot és mort d'aquell nen LLEVAT D'AQUEST CRIT'.



TGNK (i, sí, la Mena és la meva germaneta)