Si les musses vingueren

Esgarintxant-me els ulls
fins i tot de les punxes d'eixa corona meva
que m´ha dut al no res per voler ser Messies,
reso amb el cor al coll i a les paraules
per a trobar les arres d'alguna salvació.
Visc amb la mort als peus
i escapuleixo 1'ánima,
amant i desitjosa d'unir-s'hi en el abraç,
i ningú em fará cas si dic que visc i moro
al mateix temps,i ploro,
i m´anyoro
d'altres mons i altres temps.
No em fan cas
A1 fi , la solitud i la paraula amiga
dirigida als demés i al meu cor insidiós
fará redós i guia de la vida perduda,
i sense tamps ni ajuda
seran només ells dos
els amics que m´enterrin.
I la solitud punxent,també, i la paraula meva
seran la A i la U que em facin de jou
per trevallar els mons que encara esperen.
... si les musses vingueren ...