Separats tots dos aquesta nit

Separats tots dos aquesta nit,
suportant el buit més infinit,
sento que la nostàlgia em crema
i m'enfronto, poruga, al dilema.

Parlar, o callar encara les paraules
que surten segures en petits retaules:
mots punyents que m'enceguen la pau,
que viuen, cofois, al cor del palau.

Separats tots dos aquesta nit,
ansiejo perquè em convidis a la festa
per jugar amb la lluna des del balcó.

Separats tots dos aquesta nit,
podríem escoltar de lluny la gresca,
segellar el nostre pacte amb un petó.

(1992)