Senyoreta Mònica

Un relat de: Flanagan

Hola senyoreta Mònica! Com està? Com que ens va donar l'adreça a tots els alumnes i ja he acabat les colònies d'estiu he decidit fer-li una carta. Com està? Jo estic molt bé. Vaig a la platja amb el meu papa i pesco molts peixos i ens els mengem durant el sopar. També vaig molt al parc d'atraccions a pujar als autos de xoc perquè m'agraden molt però la mama em diu que és molt perillós xocar de front i jo no ho faig perquè em fa por. També tinc molta por quan passo al costat de la Bruixa Pirula, que fa volar els cotxes que té al voltant. Mai pujaré a la Bruixa Pirula. També faig els deures que em va dir que fes. Ja he llegit el llibre de " Contes per telèfon " i m'ha agradat molt. El que més m'ha agradat ha estat el del nen que processen per insultar el seu oncle, és el conte més divertit. També he acabat el quadern d'estiu de català i de matemàtiques. El de matemàtiques no m'ha agradat perquè era molt difícil i el de català tenia històries molt divertides i uns dibuixos molt macos. De gran vull escriure contes tan riallers com aquests que he llegit aquest estiu. Ahir vaig fer un castell de sorra a la platja i no vaig pescar i va ser un dia molt trist perquè la mama feia mala cara i plorava mentre em veia fer el castell de sorra. Pel matí el papa estava enfadat amb la mama i em deia que no podria portar-me ell a la platja i la mama em va portar a la platja. I el castell de sorra d'aquell dia va ser molt gran i va resistir moltes onades i finalment es va trencar. Al arribar a casa vaig anar a l'habitació i em vaig despullar per anar a la banyera i jugar a pirates amb el "playmòbil". Estava esperant la mama perquè m'ajudés i ella no venia. Vaig començar a baixar les escales per avisar-la però em vaig aturar perquè sentia que els papes estaven enfadats i discutien. Cridaven molt i jo estava molt espantat perquè feien molt de soroll i feien una veu que feia por. El papa deia que ell sempre ho estava fent tot i que la mama només sortia a comprar-se roba i anar amb les amigues i la mama li contestava que allò no era veritat, que sempre cuidava de mi i que ell era un borratxo i que volia el divorci. Llavors vaig sentir una bufetada i un crit de la mama que havia caigut a terra. Ella cridava i cridava i jo tenia molta por i també plorava perquè estava espantat. El papa la insultava i la seguia pegant i jo seguia a l'escala plorant perquè semblava que la mare prenia molt mal i plorava com jo. El papa va parar i li va dir a la mama que si el deixava la mataria i la mama va callar. Vaig tornar a la banyera entre sanglots i al cap de poc el papa em va venir per ajudar-me i la seva boca feia una olor estranya. I em va dir que avui em banyava ell mentre la mama feia el sopar.
I vostè què tal, senyoreta Mònica? Espero que m'escrigui i que ens veiem aviat a l'escola i que aquest any tingui uns nens menys entremaliats que nosaltres.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer