Sento que moro

Moro a miques cada dia
i no puc aturar el temps,
i el temps no em deixa que mori
quan sense tu, moro més.

I encara sóc fora el nínxol
però noto com em vesteix,
orfes de tu els meus llavis,
dol que duc a la pell.

Ningú m’ha portat cap rosa
Ni sento plorar per mi,
Cap ofrena, cap corona,
un epitafi o un vers.

No noto la terra humida
ni sento la olor de flors,
i el meu morir és ple de vida,
vida que no és amiga
si vull intimar amb la mort.

Des de lo fosc una escletxa
deixa passar un fil de llum,
i la vida que volies
ara em crida, ara m’estira,
esgarrapant per mi l’aire
i apedaçant-me el dolor,
i surto de les tenebres
surant en el teu record.