Cercador
Sento passes...
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Sento passes als viaductes
i a les terres foradades
que se’ns planten als camins.
Sento les passes del mar,
que avui la boira m’oculta,
i al tendre sorral de la platja.
Sento passes que s’acosten,
que s’amaguen,
que s’aturen i acceleren.
Sento passes per carenes
on em cerco a mi mateix.
I als silencis, sento el temps…
En les nits de lluna nova ,
sento les passes dels somnis.
I en els boscos encantats
sento les ombres passar.
I al temple sentides passes ,
en el camí dels adéus.
El sòl és ple de petjades,
i sento el batec del meu cor.
i a les terres foradades
que se’ns planten als camins.
Sento les passes del mar,
que avui la boira m’oculta,
i al tendre sorral de la platja.
Sento passes que s’acosten,
que s’amaguen,
que s’aturen i acceleren.
Sento passes per carenes
on em cerco a mi mateix.
I als silencis, sento el temps…
En les nits de lluna nova ,
sento les passes dels somnis.
I en els boscos encantats
sento les ombres passar.
I al temple sentides passes ,
en el camí dels adéus.
El sòl és ple de petjades,
i sento el batec del meu cor.
Comentaris
-
Que bonic[Ofensiu]Josep Ventura | 11-04-2011 | Valoració: 10
poema amb unes lletres dolces i madures com la fruita d’estiu
abraçades
Josep
-
Tot són petjades...[Ofensiu]free sound | 11-04-2011 | Valoració: 10
Entre peuada i peuada,
alguna paraula apreciada,
entre passes i camins,
mil espais i llocs sublims.
Una abraçada de passejada...
-
que bonic, Joan...[Ofensiu]teresa serramia | 11-04-2011
Costa poc de donar consells...Costa MOLT MÉS de dur-los a la pràctica...
Sentir el teu cor...-Hi ha molta gent que no se l'ha sentit mai..-
sentir LA JOIA del batec del cor...escapar-se d'aquesta "contaminació" d'insatisfacció, que ho omplena tot...és prou difícil (no et sermonejo, no. Ho dic per mi) El fet d'escriure, com tots sabem, esdevé ales per SENTIR la vida, el seu goig, el seu miracle. I en la fascinació, oblidar el risc...I ser FELIÇ...Fins al límit...
