Sento la serenitat de la pluja.

Sento la serenitat de la pluja.



Sento la serenitat de la pluja
com cau lentament, suaument.
El repiqueig de les gotes,
com si seguissin una
partitura ancestral.
Tot està núvol i gris,
però la pluja és com un
somrís per l'esperit-
Encara no m'he fos
amb la pluja i ser només
un sembrat fèrtil per acollir-la.
Tothom porta un paraigües obert,
jo no, jo he caminat
sota la pluja, l'he
sentit al meu cos.
Sí, ja sé que potser tot
és massa senzill, però
és en la senzillesa on
hi neix la felicitat.
Cada gota d'aigua
és una carícia, una
llàgrima de núvol...
La pluja a les ulleres
em dibuixaven un món de pluja.
Assegut escolto la xerrameca
de la pluja, cada gota
un desig, un sentiment.




onatge