Sensible flor

L'Assutzena era molt sensible i delicada,
amb una fantasia exquisida,
li agradaven les flors amb deliri,
fins a somiar-les en colors.

Les hi cantava, parlava i mantenia
converses, dia i nit, les quals
explicava als amics de casa.

Les persones que l'estimaven sentien
alegria al veure tanta delicadesa,
però al fons pena i dolor.
Per això van decidir allò de:
Fes-t'ho mirar !

Informava el doctor d'ànimes i conductes,
que s'havia refugiat en el món de la fantasia,
on les fades i els follets viuen sota les fulles
de les flors, i beuen de les gotes de rou de matinada,
i quan volen semblen esquitxos de plata.

Deia que no entenia el món dels adults
perquè era agressiu i violent.
L'eixordia els sorolls del cotxes
els quals l'hi feien por i mal de cap.
Solament gaudia de la música de l'aigua
i el brunzir de les ales de les nimfes, i
les libèl.lules del llac.

Així que, van haver-li de fer un nou món,
fet a mida; aixecant les parets i sostre
del jardí i construir amb jardineria un univers;
hàbitats pels follets, fades i nimfes,
per viure junts en el món màgic per ser feliç.
Una utopia en una civilització de fantasia.

D'aquesta manera es va curar, si es pot dir així,
però no va poder sortir mai d'aquell món fet a mida.
Ella, afirmava que per viure no necessitava res més,
perquè sentir la música, contemplar, jugar amb les fades,
els follets fantàstics i les muses del jardí eren la seva vida.

( Tot i què cap ésser terrenal va poder veure mai els follets, les nimfes i les fades, la gent del seu entorn va poder gaudir la pau i l'alegria de l'Assutzena)