Sense títol

Un relat de: andreums

Verds muntanyes,
fulles grogues arrosegades a terra per el vent,
records provocats per l'enyorament.

Boira que envolta els nostres cors,
però que no impideix que sentim els seus batecs.

Riu d'aigües cristal.lines que baixa amb força de les muntanyes,
tanta força com l'amor que sent per tu el meu cor,
cor vermell sense parar de bategar,
cor poètic, sempre poesies escrivint-te.

Bosc gran,
verd i preciós,
com maca,
preciosa i perfecta tu ets.

M'estim la teva mirada marró,
m'encantes quan et soltes els cabells,
doncs estàs preciosa.

Sempre m'has atret,
sempre m'has agradat,
i el meu cor sempre t'ha estimat.

T'estimo com s'estima una jove parella d'enamorats.
Per tu ho deixo tot,
per la teva mirada preciosa,
per escoltear la teva veu,
tot ho donaria,
et dono la meva ànima com a signe d'amistat,
et dono el meu cor com a signe d'amor.

T'estimo,
t'enyoro,
un petó enorme.

12:24 7/12/2004 Haro-Cenicero

Comentaris

  • Sense títol?[Ofensiu]
    Llibre | 19-12-2004

    Sí: sense títol, perquè qualsevol intent de col·locar-ne un cauria en els típics estereotips pel tema que tracta: l'amor.

    Però aquest és un poema que destaca per la claredat dels sentiments que se'n desprèn. No s'amaga l'amor darrere de paraules més o menys boniques. L'amor és l'amor. I només es pot dir clar i català: ""T'estimo, t'enyoro, un petó enorme.""

    LLIBRE

l´Autor

Foto de perfil de andreums

andreums

65 Relats

48 Comentaris

67108 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
Quí sóc?

Només una persona perduda en l'inmens món de la poesia;

Vaig nèixer a València un dijous 9 de Gener de 1986, ja fa 22 anys ... i vist a l'Horta Nord, a un poble on encara ens queda un poc d'horta per poder passetjar, per poder respirar, i per poder prendre inspiració.


M'encanta escriure poesia, però si no m'enamoro, no puc escriure'n, no sé escriure més que d'amor.
Tot el que escric, ho escric sense pensar gaire; tal i com surt del meu cor, tot surt de la meva ànima; tot gràcies a Macarró, que em va descobrir aquest meravellòs món.
No tinc cura de la rima, ni de la mètrica, però procuro que cada poema quede 'perfecte'...

No es que llegeixqui molts poemes, però quan ho faig, sempre m'agradan els que es fan a les lletres de les cançons. I d'aquells en Joan Miquel Oliver ànima dels Antònia Font, els Ja T'ho Diré o Lax N Busto i els Pets, entre tot altres.
M'encanta la música celta i el folk, i penso que és la millor per escriure, i la que més acompanya a l'hora de llegir.
Autors com Rosa Cedrón i Loreena McKennit són els meus preferits.



Espero que em llegisques, i t'agradin els meus poemes.


Salutacions,
Andrés des de València