De la mà cap al futur

Darreres hores de la tarda,
camí a la vora d'un riu,
cel ennuvolat,
de grisos núvols.



Passeig de fulles grogues,
caigudes dels arbres,
i riberes vermelles
de roselles florides;
de la ma passeig,
de llargues besades
d'infinitessimals mirades.



Amors que a la vora
creixen,
amors que poc a poc
maduren,
amors que de la ma
caminen,
amors que en el futur
convergeixen.



So del vent
de l'aigua,
de les nostres paraules
batecs dels nostres cors;
sentiments.



Mirant
com el sol s'amaga
vers les muntanyes
darrere d'aquell bosc
de verdes herbes
i densa boirina,
la teva tendra verda mirada mirant.



Agafats de la ma
veiem el camí llarg
del nostre infinit amor.



Asseguts en l'herba verda
amb els nostres cors junts
amb les nostres mirades;
junts els dos,
de la ma
per molt temps.



Mirades i més mirades
entre petons
i carícies
entre els dos.



Carícies
i ulls plorosos
però feliços
demanant amor,
amb por al cor.



Amb tu vull vore
com es clouen els dies
com s'alcen els ocells
en aquest cel taronja i gris.



Amb tu vull vore
com és de llunyà
el nostre amor,
i quant prop
són els nostres cors.



Vull descobrir món
i ser feliç
perquè no hi ha més donzella
que tu
dins la meva fortalesa.



Et vull portar la felicitat
i el somriure perdut,
en tots els racons besar-te,
totes les portes
obrir-te;
i per tots els camins
portar-te.



Perquè t'estime
perquè t'admire
perquè ets tu,
la reina del meu cor
dels meus sentiments
i musa dels meus versos.


T'estime Esther