El llarg camí cap a la meva mussa

Un relat de: andreums

Surt el sol
grisos núvols
envolten les marrons muntanyes.

Tous camps de vermelles rosselles
suau pluja al meu voltant
fort vent.

Plou, però no ploro
fort vent
que l'esperança es porta.

For vent
emportat la meva timidesa;
deixa lliure el meu cor.

Ja no ploren els meus ulls
per aquella noia d'ulls marrons,
i de perfecta mirada.

Records només en somnis
difuminats per la llunyania
esborrats per la boira.

Aquella noia,
el meu platònic amor
al qual vull arribar,
mes sé que a ella no puc arribar.

Plou, però ja no ploro.
Veig el sol allà lluny,
em diu;
apropa't, i et descobriràs.

Tinc por
malgrat la por,
hi vaig.

Cavalcant per verds i foscos boscos
sé que a la llum he d'arribar.

Hi ha enemics per el camí
els he de fer fora.

He d'anar allà on el sól no es pon,
hi vaig amb el meu cavall,
i la meva llança.

No vull que pateixca el meu cor,
no vull que faci presència l'enyor.

He de trobar la meva donzella
que en mi trobarà el seu príncep blau
i en el meu vermell cor,
un romàntic cavaller,
que en l'Sturm und Drang s'ha quedat.

Mai havia estat tan excitat
camí negre i fosc,
però en veig la llum;
i passi el que passi,
al final he d'arribar.

Moncofa 11:10′23; 11/10/2007

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de andreums

andreums

65 Relats

48 Comentaris

66865 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
Quí sóc?

Només una persona perduda en l'inmens món de la poesia;

Vaig nèixer a València un dijous 9 de Gener de 1986, ja fa 22 anys ... i vist a l'Horta Nord, a un poble on encara ens queda un poc d'horta per poder passetjar, per poder respirar, i per poder prendre inspiració.


M'encanta escriure poesia, però si no m'enamoro, no puc escriure'n, no sé escriure més que d'amor.
Tot el que escric, ho escric sense pensar gaire; tal i com surt del meu cor, tot surt de la meva ànima; tot gràcies a Macarró, que em va descobrir aquest meravellòs món.
No tinc cura de la rima, ni de la mètrica, però procuro que cada poema quede 'perfecte'...

No es que llegeixqui molts poemes, però quan ho faig, sempre m'agradan els que es fan a les lletres de les cançons. I d'aquells en Joan Miquel Oliver ànima dels Antònia Font, els Ja T'ho Diré o Lax N Busto i els Pets, entre tot altres.
M'encanta la música celta i el folk, i penso que és la millor per escriure, i la que més acompanya a l'hora de llegir.
Autors com Rosa Cedrón i Loreena McKennit són els meus preferits.



Espero que em llegisques, i t'agradin els meus poemes.


Salutacions,
Andrés des de València