Cercador
Miradetes marrons
Un relat de: andreums- Compartir:
Els teus marrons ulls mirant-me
vent de tramuntana
dolços els teus llavis
fort pluja
els dos, allà mullant-nos.
Fora del castell
a sobre d'un verd promontori
el mar es sent
braves són les ones
com els batecs del meu cor.
Marrons ulls front al meu cor
boira
és de nit,
llum de la lluna
reflexada en els teus ulls.
Petons forts entre tots dos;
et trec el vestit,
els petons es fan més intenssos,
la samarreta em treus.
Tempesta
el teu cos mullat,
desfaig el nus del teu sostenidor
dos petitons pits
i la lluna reflexada en els teus ulls.
Tots dos mullats
acariciant el meu cos
acariciant els teus pits
mentre ens fem petons.
Baixo suaument per el teu cos,
sento com acaricies el meu cul
sento els teus intenssos petons
la teva llengua dins la meva boca.
Baixo les teves blanques calces,
i nua t'observo.
Cor meu!,
quin cos més perfecte.
Em mires plorant de plaer,
et faig un fort petó
m'agafes,
descordes el meu pantaló;
nú em deixes.
Dos cossos perfectes
nuets,
em mires,
somrius,
t'acaricio
petons,
mullats els dos cossos.
Suaument llepo els teus pits
mentre tu el meu cul acaricies
fort i fred vent de tramuntana
calents i húmids cossos
gemecs de plaer
llàgrimes d'emoció.
Ens tirem a la verd herba
a dalt del penya-segat
a dalt tu, a baix jo;
contra l'húmida terra.
Acaricies el meu penis
més! -demana el meu cor-
et faig petits petonets
llepo les teves orelletes
i en una d'elles,
el meu penis dins de la teva vagina,
dins del teu cos.
Suant
panteixant
els nostres cors mullats
els teus cabells xopats.
Gemecs forts de tu
demanant més,
petons més forts
mentre els teus pits acaricio
mentre el teu redó cul miro.
De mi surt un t'estim
de sobte,
exclates de plaer
mires fixament els meus ulls,
no puc més que plorar
exhaust
molt banyat
la miradeta et torno,
ens fem un petó
dins la meva boca, la teva llengua.
I jo ja amb el màxim plaer al cor
cridant follam', follam','t'estim'
trec el penis de la teva vagina,
m'allunyo uns passos,
i comtemplo el teu perfecte cos,
les teves voluptuosses corbes;
el teu cul,
i els teus petitons pits,
miro els teus preciossos marrons ulls
i tots dos exclamem alhora t'estimo'.
l´Autor
65 Relats
48 Comentaris
66867 Lectures
Valoració de l'autor: 9.26
Biografia:
Quí sóc?Només una persona perduda en l'inmens món de la poesia;
Vaig nèixer a València un dijous 9 de Gener de 1986, ja fa 22 anys ... i vist a l'Horta Nord, a un poble on encara ens queda un poc d'horta per poder passetjar, per poder respirar, i per poder prendre inspiració.
M'encanta escriure poesia, però si no m'enamoro, no puc escriure'n, no sé escriure més que d'amor.
Tot el que escric, ho escric sense pensar gaire; tal i com surt del meu cor, tot surt de la meva ànima; tot gràcies a Macarró, que em va descobrir aquest meravellòs món.
No tinc cura de la rima, ni de la mètrica, però procuro que cada poema quede 'perfecte'...
No es que llegeixqui molts poemes, però quan ho faig, sempre m'agradan els que es fan a les lletres de les cançons. I d'aquells en Joan Miquel Oliver ànima dels Antònia Font, els Ja T'ho Diré o Lax N Busto i els Pets, entre tot altres.
M'encanta la música celta i el folk, i penso que és la millor per escriure, i la que més acompanya a l'hora de llegir.
Autors com Rosa Cedrón i Loreena McKennit són els meus preferits.
Espero que em llegisques, i t'agradin els meus poemes.
Salutacions,
Andrés des de València