Sense títol

Un relat de: SomriureXsobreviure

Quan va despertar no sabia on era. Se sentia diferent a la nit d'abans. Era com si aquell matí fos una altre persona, era feliç. Per primer cop en molts mesos, no senita cap mena de dolor en el seu cor. Tota la vida havia somniat buscant alguna cosa per a ser feliç, i ara ho era!
Ben aviat es va adonar, que la seva ànima havia marxat lluny, com un ocell, o com un llençol blanc, cel enllà.
I el seu cos, com milers en el món, es va desplomar i va caure a terra.
La noia per fi havia mort.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: