Cercador
Sense paraules
Un relat de: blaiv74- Compartir:
Enmig de la línia que va de la por a la pena,
vius atrapat dins una campana de vidre transparent.
Mirar i no tocar, sense entrar en escena,
en un món que et tracta de manera indiferent.
observan, ben oberts els teus ulls cristal.lins,
el somriure enganyós que et passa a la vora,
tan a prop que de vegades et penses que ets a dins,
però en realitat...sempre ets a fora.
Piques les portes del gran castell
i crides afònicament que vols entrar.
No et deixen en veure el teu segell
i te'n vas per l''unic camí:no pots triar.
Com una taca que s'ha de netejar,
tothom et mira malament,de costat.
Injustícia de qui no pot triar,
jutjat per qui no ha estat jutjat.
Fa fred,lluny de la llum enlluernadora.
Et quedaries,però les seves regles t'han escombrat.
Mereixen esperit vengador o cor que enyora?,
et preguntes,ple de dubtes amb el cor destroçat
No tens forces per tornar a aixecar l'espasa,
sempre trecada,fins i tot abans de començar.
Amb el cap a abaix, la vergonya s'empassa
sense desfogament,sense res que abraçar.
Quin és el teu pecat? Ningú no ho sap,
però sempre plou sobre mullat,
i la pluja sempre troba el teu cap,
esborrant llàgrimes de soledat.
I ningú no et troba a faltar;
són vides d'orgull i rialles.
Un cop més, millor oblidar,
sense soroll,sense paraules.
Blai Vilalta
Comentaris
-
crítiques[Ofensiu]kispar fidu | 06-05-2008
m'agraden aquells poemes que parlant de temes més enllà de la simple estètica de les paraules. Temes conflictius que ens impliquen dia a dia. Personalment, em costa molt fer-ne! i sovint m'agradaria.
em quedo sobretot amb els versos:
"Injustícia de qui no pot triar,
jutjat per qui no ha estat jutjat."
No t'havia vist mai per aquí encara! Va bé rebre comentaris per arribar a nous relataires que potser no hauries descobert!
De Rubí! som pràcticament veïns! ;) (Sóc de St.Quirze...)
que vagi molt bé, ens veiem per aquí, entre lletres;
Gemma
-
Prejudicis...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 21-03-2008 | Valoració: 10
que envolten diàriament la nostra vida. Por al que no coneixem i por a les diferències. Hi ha sers humans que en pateixen les conseqüències: margilanitat, soledat...
Bon poema, Blai
Una abraçada -
Amb sentiments![Ofensiu]Unaquimera | 16-11-2007 | Valoració: 10
En alguns casos, els senyals de la marginalitat o la soletat resulten evidents i qualsevol que tingui ulls pot apreciar-los.
D'altres vegades, no són gens aparents... fins i tot, la persona atrapada dins la campana de vidre transparent pot viure envoltada de luxe, de possessions... i d'insatisfacció. Em refereixo a una reflexió que vaig fer a partir d'un quadre en el poema ELLA.
Evidentment, el protagonista del teu relat és un dels que pertany als visibles: són els representats d'aquest grup els que resulten mal mirats, aquells que cal escombrar, perquè molesten, fan pudor, embruten i van bruts, remouen les conciències, potser fins i tot produeixen una certa vergonya que no s'expressa amb paraules, només en gestes de rebuig.
Un poema amb contingut social crític i amb força i sentiments, Blai!
T'envio una abraçada de les que fan companyia, si l'acceptes.
Unaquimera
l´Autor
33 Relats
62 Comentaris
40799 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75