La venjança

LA VENJANÇA

El seu passat és un mirall trencat;
és l'amargor d'un cor enverinat.
Als seus ulls podràs veure foc,
dents apretades, cosides de ràbia.

I, encegat de raó,
La força és desmesurada.
La ràpida llengua embruixada,
versió dels fets recargolada.

Però, ja no em reconeixes?
Sóc el mateix, però he canviat.
Ara sóc jutge, ara dic veritat.
Dormia i l'ira m'ha despertat.

Però ara què faig? Però què dic?
Què he agafat? Què tinc a les mans?
Perdona, home, el dimoni m'ha enganyat.
Perdona, mare, També t'he fallat.