Cambrera del meu cor

Senyoreta cambrera, paciència.
No em demani: "què voldria?",
pregunta sense consistència.
Com a senyor, com quedaria?


Doncs li hauré de mentir,
i jo mai no li mentiria,
i veritat no li puc dir,
perquè s'espantaria.


Porti'm allò que vulgui
i no se m'enfadi.
Content amb el que dugui.


Encara que no li agradi,
jo la veuré tant com pugui
fins que l'estalvi s'acabi.


Blai Vilalta