Sense paraules..

Un relat de: fada de mel

Il·lusió,
sento quan us veig caminar,
Quan us ajupiu amb el vostre bastó,
I quant vigileu per on camineu,
Observant de cantó a cantó,

Alegria,
Sento quan m'expliqueu les vostres històries,
Records de vells temps, guardats amb un dit de pols,
I quan el vostre somriure conserva aquella innocència,
Viscuda fa molts anys, més ben dits molts...

Emoció,
Quan les seves mans arrugades,
Fullegen aquests àlbums de fotografies,
I observant les figures en blanc i negre,
I vostè, explicant les seves històries compartides..

Observació,
Quan us veig encara tan delicada,
Tan feble però tan pura,
Vostè i la vostra vellesa,
Vostè i la vostra tendresa..

Estimació,
Quan us veig al meu costat,
Quan sento que formo part de la vostra vida,
Quan valoro la vostra companyia..

Simplement, sou vostè, diferent,
La persona que m'ha vist néixer,
M'ha vist créixer i conèixer..

Ha sentit la il·lusió a la meva vora,
Ha compartit la meva alegria ,
S'ha emocionat en moments delicats,
I simplement, m'ha observat i acompanyat el dia a dia..


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer