La força de L'Anna

L'Anna, era una noia alegre,
sempre que et veia et feia un somriure,
però els seus ulls no mostraven felicitat,
sino una tristesa i el cor trencat

No podia dissimular la tristesa que tenia en el seu interior
no podia fer com si res,
sino que la seva melancolia era superior,
ella el que necessitava algú que l'hi donés amor

Mai ens parlava de la seva vida,
mai ens parlava de les seves coses,
sempre estava callada,
sempre estava sola, sense cap amiga.

La vida li estava girant l'esquena,
ella estava sola i tenia que lluitar,
no podia deixar que la doble personalitat de la seva mare,
algun dia arrivés a actuar.

No podia esperar que arribessis aquests resultats,
no podia conviure amb aquell infern,
sabia que si no trobava la solució,
estaria amb molt mala situació

Ella sabia que la seva mare no estava bé,
sabia que l'havia d'ajudar,
però ella estava sola,
i no sabia amb qui poder-se recolzar.

Es molt difícil conviure amb aquesta malaltia,
veure que la teva mare no es tota ella,
veure que la dona que et va donar la vida,
t'ha anat enfonsant i t'ha tret l'alegria.

L'Anna no sabia que era el amor maternal,
només sabia que eren els insults i els maltractaments,
però va ser forta i va lluitar,
i finalment a la seva mare va començar a ajudar.

Ella ho estava passant malament,
la seva mare no estava bé,
ella sempre tenia el pensament,
de arribar a casa i trobar-se el mes dolent.

La vida a sigut desagraïda amb l'Anna,
i amb les persones que ho estan patint,
per això que mai es rendeixin,
i que ajudin als malalts mentals a sortiïn.