L'altra..

Asseguda en aquest banc, i observant-te,
Pensant que abans estava al teu costat estimant-te,
Encara puc observar aquell dolç somriure,
Puc observar aquells ulls lluminosos
I aquells llavis tant carnosos.

Et veig i recordo aquells moments,
Records tant bons com dolents,
Aquelles mirades i aquells petons
que ens donàvem amb bogeria,
com si la passió ens desfés a l'instant,
com si ens estiméssim mes cada dia.

No puc parar d' observar-te,
Per mi encara no has marxat,
No puc oblidar-te, no puc treure't del cap,
El teu record està molt endins meu,
Encara que no et tingui, el meu cor es teu.

Veien com una bonica noia s'asseu al teu costat,
T'agafa la mà i et besa,
Ara el meu cor està trencat,
Ell ara a trobat a la seva deesa.

Els dos us beseu i demostreu passió,
I jo mirant-ho des de un altre racó.
Aquell amor es reconegut pels dos,
Els dos s'estimen i s'ho van demostrant,
Mentre els dos s'abracen, jo o estic mirant.

Ja no puc estimar-lo i molt menys abraçar-lo,
Ja no el tinc al meu costat per estimar-lo,
El seu record, només és com una espina clavada,
Tinc d'arrencar-la i oblidar-la.

En un moment determinat,
Va ser meu, va estar al meu costat,
Aquelles nits tant que ens vàrem estimar,
Cada part del seu cos vaig inspeccionar,
Cada moment que el vaig passar amb ell, el vaig aprofitar.

Encara recordo els seus petons, les seves paraules,
Recordo el seu somriure i les seves abraçades,
Tot era tant bonic, tot era tant dolç,
M'encantava deixar-me portar per l'amor,
Volia que tot fos com un somni i mai despertar,
Però tot era un món ple d'il·lusions, i es van acabar.

I ara..jo estic aquí, estimant-te amb silenci,
Deixant que les paraules em consumeixin,
Deixant caure tot l'apreci i l'amor,
En un pou fons fins que les penes desapareixin.