La boira

Tu que estas trista,
i que amb les teves llàgrimes beses els camps,
impedeixes que pugui traspassar la llum,
de desapareixes amb el contacte de les mans.

Vas naixent i morint el dia a dia,
amb gran tristor i melancolia,
deixa que pugui sortir el sol,
i deixa de marcar el teu dol.

Acaricies amb les teves llàgrimes els ocells,
impideixes veure'ls i transformar-los de bonics a vells,
deixa't difondre en el cel blau,
deixa que brilli el sol en aquest cel suau.

Impideixes observar els meravellosos paisatges,
convertint-los en paisatges tristos,
vas plorant i deixant rastre als matins,
vas deixant les fulles amb grans regalims.

Vas deixant marca cada matí,
no ens deixes oblidar-te, sempre estas aquí,
deixa la tristeza de banda,
deixa que el sol consoli els teus plors.

Sovint t'allunyes i t'apropes,
mai tens un destí designat,
sempre vas rondant dessesperada,
de costat a costat.

Ens impedeixes molts objectius,
tot i no tenin motius,
deixan's disfrutar del paisatge,
deixan's gaudir-ne ,que realment es molt agradable.

Ens cobreixes amb la teva capa,
ens obligues a passar fred,
ens impedeixes poder veure la llum,
mostrant la teva capa de color fum,

Tot i així, continues estan aquí,
mai ens deixes de costat,
sempre estaras sobre nostre,
mai ens deixaràs oblida't.