Sense murs.

Un relat de: onatge

Sense murs.



No podem construir parets
de vidre o de vent,
malgrat que siguin invisibles,
sempre hi són presents...

Maó a maó s'aixeca un mur.
Quedem a banda i banda
sense una paraula,
sense una mà,
la carícia no el traspassa.

No podem aixecar murs
que només separen, aïllen,
encerclen, redueixen,
empresonen.

Els arbres més forts són
els que tenen més arrels
i tenen la llibertat
en les branques
i més branques,
i el goig
dels seus fruits.

Les persones necessitem llibertat,
la personal i la col·lectiva.

Però lluny d'això
només sabem aixecar murs,
i murs de totes classes;
físics, verbals, d'indiferència,
de creences, de religió,
també de votació popular...



onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

394467 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com