Cercador
Sense fronteres
Un relat de: El follet de la sonL'any està a punt de caure per l'abisme.
Resten deures encara inacabats,
també alguns altres tot just començats
i la Rambla va respirant per sobre
d'un mosaic d'ombres, d'una teranyina
que gira, allargant els caps de cordill
vers el fosc de la nit de Sant Silvestre.
Els viatges personals prossegueixen
igual i l'endemà només serà
la continuació de l'avui.
El temps que ens pregona no té fronteres,
i així és com els llambreigs de trascantó
d'aquest món conflueixen i flueixen,
així és com s'embarca l'instint humà
de voler raure en la ullada distreta.
L'any acaba, el falcó aterra al seu niu,
el fred, tranquil, s'asseu latent als bancs
de la contemplació i els carrers
de l'escenari tremolen paraules
talment xerricants gramoles d'onades,
talment profunds timpans sense cap veu.
L'any resta ert a la vora de l'abisme,
mira el darrer carruatge de Sol,
el seu final de trajecte.
L'incendi.
l´Autor
98 Relats
171 Comentaris
92045 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Tener el valor, sabiendo previamente que vas a ser derrotado, y salir a pelear: Eso es la literatura.(R. Bolaño)
_____________________
Cada nit de deliris,
quan la foguera es fon,
reparteix pols de somnis
el follet de la son.
Si us puc ser útil per alguna cosa:
pradinyus@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Sounio
- Asfòdels (Asphodelus aestivus = cat. Albó)
- Autoprotecció dels Drets d'autor des de la trinxera
- L i el porno
- Enamorar-se és una merda
- En Bonós talòs i les onades. Capítol quart
- En Bonós talòs i les onades. Tercera part
- En Bonós talòs i les onades. 2ª part
- En Bonós talòs i les onades
- El català, nou dialecte d'una llengua sense nom, o els meus realment estimats companys de pis i la mare que els va parir
- Culpable
- El millor escriptor del món. Microrrelat
- L'etern retorn
- Ahir
- Miquelàngel de fira