Cercador
Sense estels...
Un relat de: onatgeTinc fred als peus,
no pas al cos
ni a l’ànima,
sento la teva abraçada,
els teus llavis
en els meus,
i cada carícia
com un poema...
És tan llarga la nit
quan no hi ets.
El cel sembla un desert
sense estels...
onatge
no pas al cos
ni a l’ànima,
sento la teva abraçada,
els teus llavis
en els meus,
i cada carícia
com un poema...
És tan llarga la nit
quan no hi ets.
El cel sembla un desert
sense estels...
onatge
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
394476 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com