Sense dir-nos més mots

Tinc un amor
que sempre he recordat,
i és una espera
que mai m´ha fet sofrir.
Si és que no el vull
l´amor ha de morir,
si és que sí
ja el deixaré d´amar.

M'he d´anar
per ja mai més morir
del laberint
que avui m´ha fet patir.
Diga´m adéu
que així ja farem tot
el que hem de fer
sense somniar o glatir

Si la raó
ja no la tinc per a tu
i si el meu cor
s´ha fos sense perfum
perquè mirar
l´aurora del matí,
perquè plorar
veient estels de nit.

Tu no existeixes
tant sols ets al meu son
i al meu somni
perdut sense consol,
d´una nit llarga
que sempre he passat sol,
d´un Dia curt
que no ha donat de sí.

Perquè recordo
els petons de l´ahir?
Perquè espero
els llits del meu demà,
si tu tant sols ets lleixa,
de un sol llibre
que tinc al meu costat.
Cor de paper
portada de setí,
potser ets l´intel·ligència
que avui m´ha fet morir.

Jo t´estimava
llibre del meu costat
de nit, i encara
amb l´albada de gin,
al llit i amb tes paraules
sense saber mai quin
seria el teu amor
amor sols de paraula,
però amor, amor, amor....

I saps que vaig fer un dia ?
regalar-te a un amic,
com regalar una dona
al record més antic.
Ja sóc cec,
no et llegeixo,
però ara de nou neixo
a tot el que m´has dit.
Així de ta memòria
gaudiré en l´infinit,
i així la teva Glòria
serà sempre al meu pit.