Sense àudio

Un relat de: NiNeL

El despertador, un vibrador que sacsejava fortament el llit, la despertà a les set i mitja. S'aixecà, lassa, i se n'anà directament cap a la dutxa, immersa en el silenci de la matinada. En haver acabat, berenà llegint per damunt el diari local, passant ràpidament fins a quatre pàgines d'esqueles: pareixia que hi tornava a haver una onada de suïcidis a la ciutat. Al televisor, la pantalla mostrava sense àudio una T i una N, i tot seguit una dona amb cara d'amargada començava a xerrar.

Se mossegà una ungla, rebufà, s'aixecà a escurar la cassoleta dels cereals. Agafà els ormejos, s'ajustà els botons de la jaqueta i baixà al carrer per les escales. Desencadenà la bicicleta i partí cap a la feina.

No sabia què passava. Hi pensava sovint: recordava de jove com els seus pares li contaven que abans la gent era feliç, que acostumaven a passar-ho bé, però que ara tot allò no era més que un record de vells. El temps encalçava l'infinit amb la més gran de les apaties, i ningú no tenia aquella alegria de viure que recordaven d'altres èpoques. Per què? Quelcom s'havia perdut i ningú no se n'havia adonat. Ella no recordava tampoc què hi podia haver abans que aconseguís fer somriure la gent.

Arribà a l'aparcament de la feina. Baixà de la bicicleta i l'encadenà a una farola. Al costat, recolzat a un contenidor gris, hi havia un vell estri de fusta, mig espenyat. Era una caixa amb forma de vuit amb un forat enmig, a l'extrem un llarg mànec amb retxes marcades. Cinc o sis llargs fils completaven tristament el singular objecte. Se'l mirà estranyada, però no li resultà gens familiar.

Arronsà les espatlles, hi pegà una puntada de peu i pujà capbaixa al despatx.

Comentaris

  • No m'ho puc imaginar[Ofensiu]
    Nubada | 01-10-2007

    Com pot haver-hi un món sense música? Seria com un món sense colors.

    Ei NiNeL, que jo l'instrument l'he encertat ben aviat, no et diré que a la primera però sí a la primera i mitja.

  • Un món[Ofensiu]
    Roget | 21-03-2007 | Valoració: 9

    Un món sese música, un món sense color, un món buit... Considere la música una de les coses més importants en la nostra vida, ens anima, en divertix, ens posa tristos...

    Un bon relat, però coincidisc amb que la descripció de la guitarra no és massa clara, costa una mica endevinar el que és.

  • un món...[Ofensiu]
    atram | 20-03-2007

    sense música????? em moro, em tallo les venes!!!! ostres, com se t'ha acudit? el pitjor dels càstics, realment, més que sense sexe!!! ha, ha, ha
    Una crítica: la descripció que fas de l'objecte del contenidor (la guitarra). Jo no l'he sabut identificar per les teves paraules...
    una abraçada!
    atram

  • música és alegria[Ofensiu]
    peres | 20-03-2007 | Valoració: 10

    "'Volem que la gent siga feliç'. No es pot trobar un argument més convincent ni cap fi més lloable que el que compartixen un grup de músics d'Algemesí, que es reunixen per fer coses pels altres de la manera que en saben: fent sonar els seus instruments. Fa uns anys eixa afecció va esdevenir Xaranga sense Fronteres, una ong que no pots oblidar-te de convidar a una festa si vols assegurar l'èxit i la diversió per a tots els convidats." (pres d'internet)

    Més enllà d'això, quina mà de grans cançons de la història de la música no han sorgit de moments previs de gran tristor, que els artistes han combatut justament plasmant els sentiments al pentagrama!

    La música és la gran amiga de l'ésser humà: mai no traeix, fa somriure, acompanya sempre, fa plorar quan necessites fer-ho.

    (Hi ha també músiques de guerra, però són només soroll per mirar de tapar els crits esgarrifosos de les consciències dels combatents.)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de NiNeL

NiNeL

72 Relats

190 Comentaris

83277 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Si voleu contactar amb jo, escriviu-me a
tocatdelala (arrova) gmail.com

Vos recoman els relats de salroig.