Pim, pam, tonyina...

Jo, Joan Arrova,
vull confessar:
sóc Casanova
i he pecat.

Després dels mots
que em sentireu
el meu fat tots
coneixereu.

M'he exercitat
per a glossar-vos
sense romanç,
sense més llaços,

aquest aplec
d'obretes púbiques,
sense voler
fer-les molt plúmbiques.

De rodolins
faré aquesta auca,
i mentrestant
no vull cap rauca.

Avui d'escola
faig gran campana,
i amb la gramola
vaig de campanya,

car ben aviat,
Kyrieleison!,
el proper maig
hi ha ereccions!

Amb esta murga
vos provaré
que allò que punxa
és vertader,

que no són bromes,
jo mentider?
Si no me'n dónes
ja te'n daré!

Sia com sia,
jo a tota hora
fornicaria
amb una dona.

Si no hi ha dama
altres forats
tornen la calma
al meu llarg nap.

Tan gran la tenc
que ni na Ruixa
amb son mantell
tapa la fluixa,

i no s'afluixa
ni a la de tres,
prova-la, bruixa,
sabràs com és!

Menja dos ous
la meva verga,
i quan te mous
creix fins a Berga,

aquest fet clau,
ja la descriu,
"Fote'm un clau!"
me dius piu-piu.

Per enfonyar-la
a dins ta cova,
o eixamplar-la
i fer-la nova,

per engrandir
el teu llarg trau,
bon elixir
és Viladrau!

Cau ma saliva
quan te despulles;
no té sortida
i se m'embulla

dins els calçons,
per les butxaques,
o pels collons
Déu quina estaca!

Només desfermes
la teva brusa
i la meva eina
ja és una enclusa;

la meva broca
és al trepant,
ja fa patxoca,
ja va girant.

Pim, pam, tonyina:
t'obr la petxina.

I sense espera
ja sóc dedins,
que s'exaspera
en Rasputín.

Entrada al cony
la tens tota ella,
te marca un bony
a la costella.

Te sent calenta
en ser dins tu,
per via lenta
faig gros l'embut.

I les mamelles
que te tremolen
sí que són belles,
no són de goma!

Entre les cuixes
sols de migjorn,
llunes i bruixes,
i al mig el cony.

A ta vagina
embull la troca
i t'emmetzina
com si fos croca.

Com un camell
de duna en duna,
el teu punt ge
la punta ensuma.

Els moviments
són compassats,
ràpids o lents,
enrere, envant.

Les positures
ja són l'enveja
de les més putes:
monges i velles.

Posa't damunt,
jo vull davall;
no sóc talús,
així hem quedat.

Mou-te amb més ganes
vull veure el teu
ball de magranes
saps que m'atreu;

mou la panera
anca per anca,
ritme de biela
fa la palanca.

Gira't d'esquena,
mostra'm el cul;
veuràs, falena,
allà on és Lluc.

I després crida
a tort i a dret
com la falzia
com el xarxet.

Crida, gemega,
i així m'encens:
ets més artega
que això que ets.

El teu veïnat
del pis de baix
se posa taps
fets de borraix.

I els meus timpans
com una nou
esclataran
de tant renou!

L'encantador
toca la flauta,
a serps i tords
sap bé què els falta.

Jo tenc la serp
que menja tords,
flauta no en tenc,
mes biberó.

I si vols llet
que no de vaca,
remena bé:
veuràs com raja.

En ser remulla
de la pistola,
fins a l'agulla,
per dins i fora,

te lleparé
tota sencera,
que és aliment
aquesta cera.

També he sentit
que és bo pel cutis,
compte amb el llit:
no me l'embrutis!

Jeu i riu, mona,
al meu costat
mes poca estona,
que em vull dutxar.

Aquí mor l'acte
que deim boixar,
si en vols cap altre
ja hi pots tornar.

Què fas tan blanca,
amb faç de morta?
Pareixes, paca,
una bubota!

Acabat l'acte
i la comèdia
un vell, amb tacte,
pren la llicència.

Seguiu-me els dos
al no hivern,
que els pecadors
van a l'infern!

I tu, bergant,
què te pensaves?
Veuràs com tall
la teva fava,

que aquesta nina
que has perforat
era ma filla!
Vine aquí, zzzac!