Segon somni :foc

Tot estava fosc. On era? Podia pensar. M'estava movent, però no veia res. De cop i volta, una espurna. Un llamp i foc. Tot es va encendre. Estava en un espai molt gran. Negre. Hi havien parets de foc. Vaig caminar pels passadissos de foc. No estava sol. Ella estava amb mi.

Seguiem caminant pels passadissos de foc fins que vam arribar a unes grades. I al mig hi havia dos grans monstres lluitant. Eren com titans. Portaven armadures i armes gegantines. S'esbatussaven i es donaven cops. Fins que un va caure a terra inconscient. En aquell moment les grades van desaparèixer. Ella va desaparèixer amb elles. I al meu voltant es va crear una gran paret de foc. El monstre es va apropar a mi. Ja no era tant gran. Era igual d'alt que jo. Des de tan a prop podia veure com li brillava l'armadura. Em va donar una espasa i em va dir: Mata'm si pots. Va començar a córrer cap a mi amb l'espasa alçada. No sé ni com vaig poder parar el cop. Segurament amb els mateixos instints. En aquell moment vaig perdre el nord. I vaig començar a etzibar-li cops sense pensar en res més que acabar amb ell. La ràbia em controlava. La ira em portava. Vaig rebre cops. Els genoll ja gairebé no em responien. Al braç tenia un tall. Però ell també estava ferit.

Va caure de genolls a terra per l'esgotament. Jo vaig fer el mateix. En aquell moment és va treure l'elm. No podia ser. Era jo mateix. Estava lluitant contra mi mateix. Vaig tirar l'espasa. No podíem seguir així o ens acabaríem morint els dos. Es va alçar per seguir l'envestida. Vaig agafar l'espasa per parar el cop. En aquell moment va aparèixer ella entre ell i jo. El va aturar. Ell va desaparèixer. Ella es va apropar corrents i em va abraçar. Ens vam fondre en l'abraçada.