Cercador
No em veig atemorit
Un relat de: laucian- Compartir:
No em veig atemorit
per la foscor d'aquesta nit
la claror a fugit
amb el dolor, i ha sorgit
l'amor reprimit
no hem veig atemorit
per la foscor d'aquesta nit
La única claror, la lluna
com una antiga runa
suma i suma
m'omple la urna
on descansa l'anima
La rima regalima, fina
suau com l'au , la nau
suau amb tranquil·litat i pau
la rima regalima
Tu i jo volem
pels aires ens enlairem
entre núvols i llençols
dos cors alats units
nits, dits, pits
el despertar dels sentits
No hem veig atemorit
per la foscor d'aquesta nit