Sant Valentí

Rere la porta de l'entrada l'aigua queia trista. Vaig sortir al portal, encara era aviat. Havíem quedat a les cinc per anar a casa seva, estaríem sols i segurament avui passaria el que feia temps somiava. De la casa del davant va sortir una noia amb un paraigües vermell i un regal a l'altra mà. No era el meu primer Sant Valentí plujós ni tampoc seria l'últim. Em vaig posar les mans a la butxaca i vaig agafar l'agulla sense treure-la encara. Vaig seguir amb la mirada a la noia del paraigües i de cop em vaig trobar amb els ulls d'en Fran davant dels meus.
- No et creuràs què m'ha passat. - va afirmar abans de donar-me un petó bruscament. - Ahir a la nit vaig anar a buscar aquells llibres a casa de l'Hel·lena, t'ho vaig dir oi? - em parlava sense mirar-me a la cara, em va agafar la mà que quedava lliure i m'estirava cap endavant. Va començar a caminar i a parlar ràpidament, com si els llavis seguissin el ritme de les passes. - Bé, doncs la qüestió és que m'havia dit que a les sis, i jo vaig arribar tard perquè em vaig trobar una antiga companya de l'institut i ens vam quedar parlant. Anava amb un tio, un guaperes que s'assembla a en Pere, saps? Quina sort que té... Total, que vaig arribar cap a les sis i mitja a casa de l'Hel·lena i no hi havia ningú. La truco al mòbil i em surt el contestador, així que me'n torno a casa i comença a ploure. Vaig pensar en venir-te a veure, però no sabia si hi eres. En fi, que entro per la porta de casa i sona el telèfon i és l'Hel·lena, que què m'havia passat i que hi anés, que ara sí que hi seria. Vaig agafar el paraigües, em va donar els llibres i me'n vaig tornar. Total que em vaig deixar el paraigües. M'estàs escoltant?
- Sí. - i va seguir parlant. Sempre l'Hel·lena, és que no se n'adonava que em molestava molt que quedessin tan sovint? De vegades estàvem els tres i només parlaven ells dos. Jo m'empassava la llengua, però és que ja no podia més. Vam passar per un carrer on la vorera era molt estreta i, com que no hi cabíem els dos, em va deixar anar de la mà. I seguia parlant i jo anava dient-li que sí. I per què m'ho explicava tot allò precisament en un dia com aquell? Que si l'amiga de l'institut, que si quina sort el seu novio, que havia pensat en venir a casa meva però que no sabia si hi era. Estava farta que em tractés d'imbècil. És que en cinc mesos encara no s'ha adonat que no surto mai per la tarda? Que em quedo estudiant fins l'hora de dormir? I ara em deia no sé què de comprar-se una moto perquè quan anéssim al cine no haguéssim de comprar bitllet de tren. Quin cine? Si no hi anava mai amb mi.

Vam passar per davant d'una perfumeria l'aparador de la qual estava decorada amb cors. Abans em feia il·lusió que arribés el dia de Sant Valentí, però ara el trobava absurd. Un invent més del Corte Inglés per vendre bombons i perfums. I jo no tenia diners que gastar-me en regalets per en Fran, però això no va suposar cap problema perquè abans que jo li digués alguna cosa ell em va dir que el Sant Valentí era una cursilada. Potser a ell tampoc li sobraven els diners. I seguia parlant de l'Hel·lena i jo vaig pensar que si deia alguna cosa més sobre el tema li clavaria allà mateix, però vam arribar a casa seva i quan vam travessar la porta li van entrar de cop ganes de mi. Quan es posava així era quan més m'agradava. M'aixafava fort contra la paret i em besava el coll. Vaig treure'm la jaqueta amb compte i mentre li mossegava la orella dreta li vaig clavar l'agulla una mica més avall de l'esquena, no se'n va ni adonar. I vam anar a la seva habitació, ens vam estirar al llit i ens vam començar a enrotllar. Quan ja estàvem sense samarreta em va dir que l'esperés un segon, que s'estava marejant i havia d'anar al lavabo.

Vaig esperar uns cinc minuts i quan ja anava a mirar com estava va sonar el mòbil, vaig obrir-ne la tapa i vaig començar a llegir el missatge. Era de l'Hel·lena, que gràcies pel collaret i que s'ho havia passat molt bé ahir a la tarda, que mai oblidaria aquell Sant Valentí perquè el primer cop mai s'oblida. Vaig esborrar el meu número i les fotos del seu mòbil perquè mai m'hi poguessin relacionar i, somrient per no plorar, vaig recollir la samarreta del terra, me la vaig ficar i vaig sortir de l'habitació. Estirat al terra del passadís, a uns quants metres de la porta del lavabo hi havia en Fran.
- Per cert, feliç Sant Valentí. - vaig dir després d'haver passat per sobre seu sense trepitjar-lo.