Cercador
SANT ESTEVE DE LLÉMENA. VALL DE LLÉMENA. LA GARROTXA
Un relat de: Antonio Mora VergésImposa la visió de l'edifici parroquial de Sant Esteve de Llémena ; cal creuar la riera que dona nom a la Vall i anar a buscar-la en un veïnat a prop de la sortida del poble.
Les cròniques - escasses, val a dir-ho - ens diuen que la parròquia de Sant Esteve de Llémana ( actualment dins del municipi de Sant Aniol de Finestres) s'esmenta ja a l' any 1056.
El 1156 Guillem Ademar de Porqueres, senyor de Finestres, evacuà les dominicatures i altres drets que posseïa en aquesta parròquia a favor de l'Església gironina.
Desprès un llarg silenci, fins als segles XVI - XVIII), quan novament trobem informació d'aquesta Església parroquial, ara però Barroca.
La paraula "barroc" com la majoria de les designacions d'un període, època o d'un estil, fou inventada pels crítics posteriors, i no pas pels practicants de l'art als segles XVII i principis del segle XVIII.
El terme "barroc" prové de la paraula portuguesa barroco, amb el significat de "perla imperfecta" o, per extensió de joia falsa.
Benvenuto Cellini l'aplicà per primera vegada com a sinònim d'extravagant.
El terme fou rehabilitat pel historiador alemany d'art Heinrich Wölfflin (1864-1945), qui va identificar al barroc com oponent al Renaixement i com un tipus diferent dins de l'art "elaborat".
El període del Barroc se situa entre els períodes del Renaixement i el Neoclàssic.
Dalt d'una petita elevació del terreny, el conjunt que formen l'església, amb un porxo recuperat fa poc, que amaga un capritxós pòrtic amb angelets, la rectoria i el cementiri que s'alça al costat dret, donen sensació de fortalesa , i alhora paradoxalment d'acolliment i tendresa.
El temple obert ens permet recollir una imatge de l'interior, no hi sabem veure res d'excessiu, i/o extravagant; per a nosaltres, la Maria Jesús Lorente Ruiz i l'Antonio Mora Vergés, l'edifici barroc de Sant Esteve de Llémena, és una autèntica joia; una perla perfecta'.
Us recomanem - molt - la visita de la Vall dels Oms.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5432129 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ