Sa nina alba

Un relat de: salvatore vinyatti

L'Alba té cara de nina
les galtes en són rosades,
perletes de llavis vermells,
i ulls blaus amb dolça mirada.

Iris expressius i rodons,
sa rialla es franca moixaina,
i es parlar de rica perla de nacre
harmoniosa i blanca.

Sedosos cabells d'or, d'àngel,
descansen damunt l'espatlla,
i els seus ulls blau cel dibuixen
amb gràcia i li decoren sa cara.

(tornada)

És d'imatge rosada
cara de nina de porcellana
galtes rodones i acolorides
els llavis vermells de fada.

Té caminar d'infantó,
amb total frescor de nina,
s'encanta amb els ocells de colors,
i creix sensible un formós delfí.

Ses manetes petites i fines
juguen amb sa bonica fireta,
a sa mida i proporció de ses
blanques mans de nineta.

Als avis els hi ha robat el cor,
els amics i companys de corrandes
els cau la baba i es que sa noa Alba,
enamora la gent de barba blanca.

(tornada)

Tens cara de nina
fas sentir be als avis ja grans
fent-los créixer en primavera
i oblidant el fred de l'hivern.

Tota la gent gran coincideix dient
que viuen amb alegria quan gaudeixen
d'una princesa-nineta i els sedueixen,
amb moixaines i els manen, o s'imposen.

És l'aire d'alegria d'avui i del futur,
l'impuls suau, tendre i vital, d'una nova
generació que romp tota mena de murs.
Un aire nou de vida, dins l'era digital.

Innocent imatge infantil,
transparent joia de casa de nines,
on hi viu i riu, un líder cristal.lí
i suau, que s'esmerça amb carícies.

( tornada)

Tens cara de nina
galtes rosades,
els llavis vermells
i dolça besada.

Les hores i els dies van passant,
sota el cel blau brillant, on les nits
els ulls de la gent gran contemplen la lluna,
que és del color dels seus cabells blancs,
i veuen una nina que els somriu i els adora.

Reguen les roses del jardí
que amb els anys han crescut oloroses,
curulles de colors i harmonioses,
bonics rosers sense espines.

Les nits atemperades ajuden el caliu
dels records de parella, dels avis i les àvies,
com si la vida fos una llarga llar de foc
on cremen els densos tions d'olivera.

(tornada)

Tens una bonica cara de nina
que fa sentir be als avis ja grans,
mentre cremen tions d'olivera,
tu els dones l'alegria de
l'eterna primavera.



Comentaris

  • filla meva[Ofensiu]
    monise | 03-09-2004 | Valoració: 10

    gràcies per haver-li fet aquest relat a la meva filla doncs es molt bonic i dolç tal com es ella

l´Autor

Foto de perfil de salvatore vinyatti

salvatore vinyatti

227 Relats

336 Comentaris

373239 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Graduat en Arts Aplicades, decorador i dissenyador de mobles,actualment administratiu. Tinc interessos artístics, literaris i socials. Editor de butlletins de varies associacions veïnals, i de dones ( A.Veïns) Animador sociocultural i dirigent veïnal. Tinc interessos poetics i organitzo el Premi Grau Miró de relats hiperbreus a través de la A.Veïns del meu barri. Els meus poemes expressen temes d'amor,defensa de les dones i infància, temes socials, contra la guerra i també relats i poemes erotics.
( tanka/hayku/poema triangular/ etc. La literatura és el meu últim estadi artistic el qual desitjo poder i assolir-lo amb satisfaccions i amb més coneixements culturals per al gaudi de la meva vida personal i artistica.