Romperen en la memòria...

Romperen en la memòria
Aquelles velles imatges de glòria
d'aquells paisatges obscurs,
d'aquelles arbres sense ombra,
d'aquells carrers sense ningú,
d'aquell món nou en què només la nit s'adorna.

Romperen en la memòria
Aquelles sensacions de joia
Aquella brisa que sentia,
Que recordo com d'ella m'acovardia
Doncs mal feia, més no dolia
Ja que la meva alegria me'n protegia

Romperen en la memòria
Aquelles paraules d'històries
Que amb innocència recitaves
I jo satisfet les sentia
Però no les escoltava
Perquè els meus sentits no controlava
I el teu rostre més m'importava
Doncs era quelcom que perdurava
que no les paraules, que el vent s'emportava

Romperen en la memòria
Aquells breus instants en la història
En què tu eres més que mil anys de glòria
I res m'importava
Només amb sentia
Que la meva vida amb tu restaria
Però quelcom faltava
I en tu massa s'esperava
Aquella pau que jo buscava

Romperen en la memòria
Aquells dies en que tot canviaria
I allò que en tu volia
Només en un vell desig es convertia
I amb l'anhel de la meva vida
Sense tu ja no seguiria
Sense tu en l'oblit jauria
Sense tu el meu destí ploraria
En vida no viuria
I en mort restaria,
Només amb tu tot canviaria
Només sense tu tot acabaria


I avui encara recordo aquell dia
En el què tot va acabar
Tu vas marxar
Tu em vas oblidar
Però jo
En el meu cor encara tapat
I guardo el teu nom brodat
Amb fils d'or immersors en sang
No pateixis, jo, encara el tinc ben guardat.