Vell pesquer de mar brava

L'aigua calmada.
Les onades tranquil·les.
La fina brisa que acariciava
la vela d'aquella embarcada.

Camí suau sens rumb.
Dibuixant llum a la immensitat blava.
Descobrint terres estranyes.
Visant l'horitzó que lluny restava.

Marxant de costa negra
nova vista de l'aire creixia
Cel gris sense albada
mou la mar abraçada.
Entre cants de la tempesta
que de bell nou s'alçava.

Tremola el vell pesquer per onada brava .
L'aigua en balanceja la fusta gastada.
N'irromp la proa cansada.
S'enfonsa el nou somni que en transportava.

Far roig perfila l'horitzó,
n'és la costa nova,
l'anunci de la seva llum,
n'és altre vegada la mar calmada,
la crida que de lluny brillava

Plou aigua sobre aigua.
Lluita ferotge el petit pesquer.
Per mantenir la vela alçada
i la dignitat dels anys salvada

Però n'és massa la forta onada
que arrossega la vella embarcada.
Lluny del far que el cridava.
Se'n perd el cant de costa nova que somiava.
Ja són només records els anys de viatge.
Ja és només vestigi de la història,
aquella força que l'aigua d'arrel arrencava
i que amb crit ferotge al vent espantava.