On ets Plana meva?

Un relat de: GsF

N'ets per mi el bressol de vida
N'ets per mi el meu amor
N'ets per mi els plors i alegries
N'ets per mi el batec del meu cor

N'ets per mi el cridar de cada dia
N'ets per mi aixopluc quan covardia
N'ets per mi l'enyor en la llunyania
N'ets per mi l'espina que parteix el cor

I quan et tinc lluny els meus ulls ploren
El meu cor es romp
La meva sentida ànima t'acarona
El meus braços tremolen,
Els meus peus s'enderroquen
Els meus genolls besen la terra
i pregunten sagnant,
on és el teu Ter?
On són els teus camps sembrats?
On són els teus fills estimats?
On són els teus pobles ensorrats?
On són els teus campanars alçats?
On són les teves altes muntanyes
que besen el cel i ploren la terra
que n'alcen la vella quatribarrada
i vigilen els cossos d'aquesta terra presonera?

Quan et tinc lluny la meva sang no té sentit
N'estranyo de tu els teus carrers antics
Oh gran,
bella i majestuosa,
estimada per sempre Plana de Vic.

Comentaris

  • Diuen[Ofensiu]
    Melcior | 13-06-2006

    els de la PLANA que fins i tot la boira es
    toba a faltar.
    Endavant.