Cercador
Romanticisme, on t'ocultes?
Un relat de: Pardinilla- Compartir:
Romanticisme, on t'ocultes, afectuós?
Ja ni et torben els fidels amants
Ja ni et clamen aquells que no comprenen
Ja ni el sol t'exalta ni la lluna t'acompanya.
Com t'has mudat, tan ferm i convincent
que somreies. On t'han cessat tes pells?
On abans el vell arbre ta escorça aixoplugava
I ses fulles a la suavtizor de l'ombra et convidava
De tu, l'absència m'omple,
Ni als distants boscos, llunyans
Ni a les platjes d'amigues, cal·les,
Ni a les mans ni llengues clares.
¡Qui sap on vius present
Als racons de mon, furient!
Jo, a desgrat de tot
Encara als rius d'amors t'espero
I, recolzada al vell argot
Sobre un vaixell tendror et delero.
l´Autor
6 Relats
6 Comentaris
3012 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
* El millor aprenentatge és l'equipatge del dia a dia, del pas a pas, i aquell el qual el pròpi bagatge ens anima a pensar i a conèixer.* Sovint, la tendència ens equipara de valors totalment errònis.
* Un futur, sense preguntes ni respostes, és un present inconstructiu.
* No tot és tan fàcil, pero ens
encaparrem en creure que definitivament, tot és impossible.
* Quan obres els ulls, i veus que el que tens sota els teus peus, ho és tot; respires.
* Ens entossudim en comprovar a cada segon, que els passos seguits, són eminentment correctes.
* Les paraules que més necessitem, sempre es pronuncien en silenci, i aquelles que menys ens convenen, solen revelar-se insolentment.
ANNA