Futilitat. Soledat

Un relat de: Pardinilla

Sóc covarda, planyent-se de la mort,
instigant el volant del furtiu peatge.
Sóc una gota que lamenta sa dissort
Un oasi de vaixells sense bagatge.

Sensació d'ànima estèril, indiscernible,
Voluntat de condició clandestina,
Inèrcia brillant, dèbilment susceptible
Nit de bellesa embromada, mesquina.

Sóc voluptuositat exagerada, impertinent
Raptada per dubtes i influències imperibles
Sóc cos, ànima i ment,
Pensaments enfollits fàcilment perceptibles

Captivitat tangible, gàbia encadenada
Paper mullat d'un traçat d'emocions ferestes
Viva volició d'esclavitud engabiada
Íntima harmonia d'il·lusions maldestres.

Soc el tumult insòlit
que ataca l'elogiable vanitat
l'amor, la por i l'odi
dels plaers: la frugalitat

De la simfonia: el desequilibri
De la imaginació: el suspici
No tinc, a penes, ludibri
Que m'inhibi aquest mal vici


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Pardinilla

Pardinilla

6 Relats

6 Comentaris

2993 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
* El millor aprenentatge és l'equipatge del dia a dia, del pas a pas, i aquell el qual el pròpi bagatge ens anima a pensar i a conèixer.

* Sovint, la tendència ens equipara de valors totalment errònis.

* Un futur, sense preguntes ni respostes, és un present inconstructiu.

* No tot és tan fàcil, pero ens
encaparrem en creure que definitivament, tot és impossible.

* Quan obres els ulls, i veus que el que tens sota els teus peus, ho és tot; respires.

* Ens entossudim en comprovar a cada segon, que els passos seguits, són eminentment correctes.

* Les paraules que més necessitem, sempre es pronuncien en silenci, i aquelles que menys ens convenen, solen revelar-se insolentment.


ANNA