Riccioli

Torna perfavor. Fes-ho!
Necessito que m'acarícïn els teus braços, que em miris amb els teus ulls, que em parlis amb la teva veu...
Què ha passat? T'enyor...Vull tenir-te al meu costat, explicar-te que em passa, restar amb tu eternament.
La nostra hora. 23:23. Com t'estimo...és el minut que passa més ràpid de tot el dia. I com m'agradaria que es detingués tot en aquest moment. Tu m'ho deies. Deies que t'agradava pensar amb mi, que t'agradava dormir al meu costat...
Torna, perfavor. Fes-ho!
No paro de pensar amb tu, i amb nosaltres. Ens haguèssim menjat el món. Ets present a tots els reconets, fins i tot la cosa més simpla porta el teu nom i la teva cara.
Vull que m'abracis quan tingui fred, que m'agafis de la mà, que em miris quan dorm, que estudiis al meu costat, que respiris el mateix aire que jo, vull que estiguis amb mi...
No puc treure'm del cap els teus cabells, la teva pell, les teves mans, la teva olor; no puc, riccioli.
Mai he sigut prou forta per imaginar-me sense tu, o com a minim, des de que quan et veig el meu cor batega més fort i els meus ulls sencenen i s'omplen d'amor.
Són tantes coses..i amb tant poc temps!
T'has fet efimer, com les flors que surten un cop, i es panseixen. I no m'agrada pensar-ho.
M'agrades. M'agrades molt, massa per deixar-ho estar.
Torna perfavor, fes-ho.


Ti amo, bello...