Cukitah

Un relat de: Germanes

Com se suposa que t'has de sentir, eh?
No vaig poder evitar sentir ràbia cap a tu. No és fàcil, m'entens? Ni per tu, ni per mi, ni per nosaltres.
I no pots tornar enrere. Digue'm, que hem de fer?
No, no te fiquis al cap tantes mentides. No te sap gens de greu, això salta a la vista.
Tampoc és que no sabessis que em podria fer mal, perquè n'eres consient d'això. Del que no n'ets tant consient és de que tard o d'hora a tu et passarà el mateix..
Has fet un pas, a curt termini semble el correcte, però si fas la vista llarga, veuràs que t'has equivocat.
I si et pregunto perquè, com és que no respons?
Si ho veus tan clar i no vares dubtar gens alhora de triar, dona'm un per què.
Que t'has enamorat? Això ho puc entendre. Però sent jo tant necessària com em feies creure, perquè has deixat que me n'anés?
Jo ja no ploro per no tenir el que vull, és més, ja no vull el que volia. No ploro ni de ràbia, ni d'enveja. No ploro per qui penses, ploro per tu; perquè ja no ets qui eres, i mai podràs tornar a ser-ho.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Germanes

Germanes

5 Relats

8 Comentaris

2991 Lectures

Valoració de l'autor: 6.67

Últims relats de l'autor