Cercador
Retrobaments al funeral
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Avui has omplert la plaça,
amic,
ens has convocat a tots
per última vegada
perquè anéssim a fer pinya
a sofrir el pes del dolor
dels que et portaven endins.
I mentre la teva memòria
entrava amb solemnitat
pel corredor de l'església,
cadascú amb el seu dol
buscava consol pels records
escampats pels bancs del temple:
miratges de temps anhelats,
envellides amistats,
descuidades coneixences
desarrelades i fràgils que es segueixen consumint
I les mirades tristes s'entrellaçaven a l'aire,
salutacions amagades i somriures continguts
per respecte al teu record,
es confonien amb els càntics i paraules de comiat
Els que avui hi érem,
amic,
ens hem recollit a casa
emportant-nos el record
que, com tu,
restarà per sempre quiet
i ja no podrà envellir
Comentaris
-
Dir adéu....[Ofensiu]Fada del bosc | 23-08-2010
Saps una cosa Joan, aquest poema m'ha agradat molt, perquè d'una manera senzilla planera descrius aquells moments de dolor, enyorança, aquells moments que no ens agraden però que si realment apreciem a la persona que ens ha deixat soms incapaços de perdre'ns.
L'últim adéu d'un amic, familiar.... és tal i com tu el descrius, ple de records, germanor ....
I com acabes en el teu poema després ens recloem a casa nosaltres i els seus records que ens acompanyaran per sempre.
La Fada.
