RESSACA 20 D

Ressaca 20D

En Paco s’ha llevat capficat. Avui no es un dia fàcil per ell. Te una manera de fer que no tolera que les coses siguin diferent de com les te pensades. Es de mena autoritari. Quan domina l’escena en que viu , i tot gira al seu voltant , tot va sobre rodes. Es una persona increïble. Amable, simpàtic , generós , intel·ligent , comunicatiu,... Només trobo que adjectius positius per qualificar-lo.
Però avui pateix . Els resultats de les eleccions l’han destrossat. La davallada més que considerable dels conservadors l’ha fet sortir de polleguera. Te el convenciment que el país només pot funcionar si el gestionen els que ell creu que ho han de fer. Creu que el país ha de funcionar amb una direcció ferma i unidireccional. Les paraules democràcia i llibertat no encaixen massa bé en el seu vocabulari, però aquests darrers anys de PP, els ha tolerat prou bé, gràcies a personatges com Wert, Fernandez Diaz , Camacho o Albiol.

Jo també porto anys capficat. Avui se m’obre una esperança. M’agrada que les coses surtin com les tinc pensades, però em faig càrrec que el món no gira al meu voltant, tot i que m’agradaria. Portem mesos, i fins i tot anys , donant aire a la il·lusió de país que ens hem creat, davant l’immobilisme que regna a Madrid. Ens hem aferrat a aquesta carta com a única sortida pel canvi que molts desitgem, i que se’ns fa impossible d’assolir sota l’òrbita centrista d’aquest país ancorat al segle XIX.

Portem massa anys sota el caprici d’un sector minoritari (vull pensar), que viu de generar l’anticatalanisme, i no tinc ganes de creure que això figuri a l’ADN de ser espanyol.
Jo segueixo en guàrdia, perquè ja son moltes agressions contra el nostre poble, contra la nostra història, contra la nostra cultura i la nostra forma de ser. No necessitem ningú que ens digui que hem de ser d’una manera , que hem d’estimar d’una manera , que hem de viure d’una manera projectada per un model extern. Nosaltres ja tenim el nostre model. Només volem aplicar-lo i no haver de demanar permís per ser qui som.

De ben segur que podem exportar-los noves formes de fer, i ells si son receptius poden adoptar-les si els convé. La clau de tot per no prendre mal es la democràcia, i gràcies a ella , temperem els nostres impulsos i els conduïm cap a les urnes. Es un sistema lent i costós , però ens garanteix a tots que el resultat es l’indicador del que la col·lectivitat vol.

No hem de tenir por a les urnes. Només tenen por a les urnes, aquells que volen trair la voluntat del poble.

I ahir, agradarà a uns , i a d’altres no tant ,però el poble va parlar.


I jo que me n’alegro!



21 Desembre de 2.015 Jornada de reflexió