AU CAFÉ DE PARIS

Ell estava assegut en una terrassa, a la cantonada de la rue Mont Cenis amb Custine. Jo baixava passejant des del Sacré Coeur, omplint el meu esperit del glamour parisenc.
Ja feia estona cercava un lloc on aturar-me a fer un cafè i repassar les fotos que aquella tarda havia fet pel barri de Montmartre. La tarda s’aguantava . Tot i que el xàfec de migdia havia deixat els carrers nets de trànsit, ara tornava a haver-hi moviment i els vianants tornaven a circular.
Vaig veure un tendal vermell a la cantonada, i taules i cadires per seure. Ho vaig veure clar, em tocava fer una aturada, i aquell lloc m’agradava. Un cambrer encara eixugava amb un drap les taules rodones amb peu de ferro, i repassava que les cadires de vímet estiguessin netes.
Em vaig asseure en una taula que acabava d’endreçar i li vaig demanar al cambrer una cafè llarg . A la taula del costat hi havia un home sol. Llegia el diari. Va notar que me’l mirava i va aixecar els ulls cap a mi. Al creuar les mirades ens vam saludar, i va seguir repassant la premsa. Jo vaig agafar el mòbil i vaig fer un repàs a les xarxes socials. Twitter, Facebook, Wattsapp... Vaig veure que en Bernat m’havia adjuntat un link. L’anava a clicar, però ja tenia el cambrer amb el meu cafè al davant. Vaig pagar-li la consumició i mentre endreçava la cartera a la butxaca, vaig fixar-me , mirant de cua d’ull , que el veí del diari m’estava observant . Apartant el sucre , vaig agafar la tassa de cafè i la vaig ensumar. Aquell aroma, sempre em porta bones vibracions. Me l’acosto als llavis i en xarrupo una mica. Necessito allargar aquest moment de plaer gustatiu. Calent , potent, s’escampa pel damunt la meva llengua , i aquesta n’absorbeix tot el sabor , potenciat per la temperatura. La boca segellada per uns llavis premuts, no deixa escapar ni un alè d’aquell plaer. Fins i tot tanco els ulls un moment per concentrar-me en aquella sensació, i gaudir-ne com tants cops . Deixo la tassa damunt del plat i sense girar-me, se que m’està observant. L’home del costat m’està observant i ho noto sense mirar-lo. Des de que m’he assegut, dissimuladament, no m’ha tret l’ull de sobre. Haurà vist el meu ritual en prendre’m el cafè, i haurà pensat que faig comèdia. No , m’està dient el subconscient, que no faig comèdia. Penso que em mira libidinosament. Sento per dins , que em diu que s’ha excitat veient com jo m’he begut el cafè. Està pensant en mi en aquest precís moment, i em fa entendre que m’està mirant. Que m’està mirant el paquet per veure si jo també m’he excitat. Em sento torbat, i inconscientment li tapo l’angle de visió amb el braç . Segueix burxant-me i em fa entendre que no cal que em tapi, que em pot llegir la ment i que per ell soc transparent. Atabalat i sufocat, m’atreveixo a alçar la mirada per comprovar que tot això que m’està passant per la ment, son falòrnies . Em giro i el miro directament. Ell està allà, a la taula de costat , somrient, i rient-se de la meva torbació.
Batua!, m’ha picat l’ullet!