Repte poètic 7 - "Harlem"

(artista de Harlem dels anys 20 i 30).
------------------------------------------------------------

"Harlem"

Sosté el somni - Robert Conway

Sosté el somni,
que la vida és feta per somriure.
No es detura,
fes-ho tu pels badalucs del viure.
Res no dura,
si l'anhel del goig no ho vol escriure.
Fins la lluna
al fons del firmament guspira lliure.

Quan la fosca
estén el seu mantell per l'existència,
enllumena
la flama trepidant de la presència,
i estrelletes
dancen al compàs de la cadència,
sona el swing
amb espeterrecs d'efervescència.

Roba blanca,
sobre blanca neu vestida d'aire.
Blanca boira,
llambreig blanc radiant alçat enlaire.
Blanca espurna
de la vella bruixa endevinaire.
Blanca església
de cristos de carn de tabacaire.

Res no plora,
borbolleig de sang roja escarlata,
quan el ritme
trepida amarat de saragata.
Plouen perles
pels clivells dels ulls de xocolata,
i una noia
s'emociona amb una serenata.

Sosté el somni,
que la vida és feta per somriure.
Res no dura
si l'anhel del goig no ho vol escriure.

***

Nit tancada - deomises

Nit tancada. I el carreró és ple de mirades
Plenes de vitalitat.

Ni un bri de tristesa desprèn la pupil·la
Que, envoltada de pobresa,
Observa el pas del temps, de les hores,
Sabent que no hi haurà canvis
En la vida:
S'és diferent des de la naixença.

Nit tancada. Tot és desvetlla i alegria.
Infants. Dones. Homes.
Germanor enmig de la brutícia.
I la lluna és testimoni
De l'esperança que no vindrà
Malgrat no haver indicis
De rendició, de defallença.

Nit tancada per a la ment oberta de la minoria...


Així doncs - Bruixot

Així doncs i com si fos el vespre
i les corredisses que s'esmunyen
entre els dits nits de la mà que toca
el cos que de somriures es fa
la blanca que penja a cor obert
que el com de la gresca duia rodes
de paper d'estrassa i del ritme
en feia una escala cap allà
on asseure's i fer-la petar
i tot esdevé nou i de nou
un nou que ens marcarà el compàs
i em força a arrossegar-me als teus peus
que jo serè aquell que s'està a terra
aquell que es repenja i sempre mira
com tots estan allà i jo no
doncs el que ho diu ja no sap si ho viu
i el vespre està com fos així doncs.


El regne de l'Àngel del Harlem - llampec

Recordo...

Aquella ciutat que no dormia,
on la lluna imperava
en tots els clatells
i la xispa esclatava
en les seves cares.

Recordo...

Com el barri somreia,
la gent es disfressava,
el carrer feia gresca,
la disbauixa regnava,
la festa hi era present,
el ghetto funcionava,

Soci, això és la vida,
viure al carrer
on de nit s'amenitza
i es teixeix
el dia a dia.

Si per un instant
tot es calmés
i tornés la serenitat,
vindria un cop més...
el regne de l'Àngel del Harlem.


Blues - ginebre

Busco al carrer de nit
la companyia
del clan, la meva gent, de la família.
Poc que saben que em salven cada dia
de l'enyor d'un país que ja he perdut.

Fa fred aquí al nord
i tots nosaltres
sabem l'esforç per abrigar-nos
per sentr-nos germans, per no oblidar-nos
del sol i el cor calent que a dins habita.

Porto el vestit nou
i les sabates
enllustrades com si fos dia de festa.
Canto a cor que vols per les escales
aquest blues que s'alça trist fins les estrelles.


Èxode permanent - angie

Harlem trena múltiples vides
asseguda a les escales
d' europeus habitatges,
clons a l'altra banda de l'oceà,
arrels que s'endinsen
en temps d'esclavatge.

Profetes, vagabunds,
artistes i quitxalla
fugen de l'aliena ciutat
entre acords de jazz i
cants de gospel,
mentre la cuina del sud
es flaira en tot el veïnatge.

Congelats rostres negres,
disfressen de vius colors
la soledat compartida,
respiren glopades d'humanitat
mentre la nit riallera s'ho mira.

Nova York presumeix d'ell,
però el té oblidat en clubs tancats,
pare de fills cosmopolites,
mare de somnis de llibertat trencats.


Mirades de color - kispar fidu

Mirades de color.
Somriures de sorpresa.
Inseguretat pel temor.

Pobresa en poder.
Riquesa en sentiments.
Felicitat en senzillesa.

Vides tranquil·les
si no fossin alterades
per l'ambició dels benestants.

Ànsies de poder
que desfan il·lusions
a canvi de monedes.

Mirades de color.

Càlides mirades
il·luminant cares humanes
marcades per la por.


Ulls de porcellana - Francesc Arnau i Chinchilla

Abocats al balcons i a les finestres
amb els ulls com a plats de porcellana
contemplen el carrer, bocabadats,
convertit en teatre de la Vida.

Són actors i espectadors alhora,
s'emmirallen amb el "show" de cada dia,
després vindran les lluites, les tragèdies;
gaudiran, patiran i esdevindran
amb el temps els herois del raval.

Assoliran tots els drets dels ciutadans;
artistes, esportistes, traficants,
empresaris, obrers i comerciants.

Avui toca mirar, però demà...
A la fi, potser demà, vindrà el gran dia!


Negres! - gypsy

Toqueu-me amb les vostres mans
negres com el carbó,
deixeu-me mastegar la vostra pell
fosca com una nit sense lluna,

sentir les vostres rialles
com un tro esmicolant el silenci,
devorar aquests llavis
molsuts,
àvids de tendresa blanca,

fondrem, amarar-me
d'aquesta foscor negra,
gaudir-vos, fins que el món
us estimi la pell i l'esperit
irrenunciable amb el que vau néixer,

Negres, bellíssims!


Al·leluia! Kirieleison! - atram

Dius que ara ja creixes
amb dignitat, i proclames:
"Al·leluia! Kirieleison!"
perquè ara peixes el teus fills
amb carn, ous i proteïnes,
- amb sort, una volta de cada set -.

Que ara ja veuen que som
persones, perquè vestim
mitjons fins, barret i talons,
quan cantem les oracions:
- Al·leluia! Kirieleison! -
de nobles i falses doctrines
- importades dels colons -.

Fins i tot menem cotxe,
nosaltres, abans deportats,
embadocats en les llibertats,
el benestar i el dret igualitari
- què lluny de l'esclavatge! -
Al·leluia! Kirieleison!

Volem oblidar que som negres,
perquè encara ho som, a Harlem,
com el blanc ens recorda
amb promeses consignades,
que ja som ciutadans! - si, però de fireta- .
Al·leluia. Kirieleison.


La nocturna ciutat - Noell

La nocturna ciutat s'anima
amb la joia de la vetlla.
La gent lluu
un bonic vestit
per gaudir al màxim
d'aquest nit.

Tothom surt,
es distreu,
oblida totes les penes
i els maldecaps
que ens persegueixen
com voraços tigres
dels quals mai
no podrem escapar.



Votacions

Comentaris

Veredicte